PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 3 abril
2018)
- Avui el senyor Montoro tindrà la barra de sol•licitar del Congrés
de Diputats l’aprovació d’uns pressupostos, calculats amb el mateix mètode
científic que la cèlebre lletera de la faula emprava, per somniar desperta com
es faria rica de la nit al dia. Efectivament, el ministre d’Hisenda ha quadrat
els pressupostos de l’Estat engreixant descaradament i irreal la partida
d’ingressos, confonent els desitjos amb la realitat per explicar d’una manera
suau l’aixecada de camisa que pretén endossar als ciutadans, abusant per enèsima
vegada de la seva confiança. Si fos la primera vegada que vol colar gat per
llebre encara tindria dispensa, però és que en cap dels pressupostos que ha
presentat des que n’és el responsable de fer els números, l'ha encertat amb una
partida d’ingressos massa afinada. Quina pena que qui administra els nostres
impostos cometi errors de parvulari!
¿Qui sap si l’incompliment any rere any,
per exemple, dels compromisos en infraestructures catalanes o en ajudes a la dependència
no rau en la poca vergonya del ministre fent passar bou per bèstia grossa? La
lletera va quedar amb un pam de nas quan el somni li va fer figa, perquè era
una ingènua. Però el ministre no ho és cap ingenu i se li suposa que va fort
d’aritmètica; per tant, això d’inflar els ingressos no ho ha fet perquè no en
sàpiga més sinó perquè és massa llest. Per aquesta raó s’ha convertit en el
puntal imprescindible d’un govern popular, quina política ha consistit durant
els anys que porten remenant les cireres en tenir el personal content i
enganyat, als de l'establishment proper encantats de la vida untant-se els dits
amb l'oli de les adjudicacions d'obra pública a qui guanyava la subhasta de les
comissions. El que passa és que s’agafa abans a un mentider que a un coix, i
molts de ciutadans ja li han descobert el truc al ministre a còpia de fer
trampa, i espero que el Congrés avui també li digui tot el que es mereix
escoltar per fals (manipulant els números) i per temerari (sometent els
pressupostos a l’aprovació de la Cambra, sabent que té la votació perduda). En
qualsevol altre país “normal” – en el sentit literal de la paraula – un govern
que li carbassegen els pressupostos se sotmetria a una moció de confiança, però
en l’atípic escenari polític espanyol no es pot descartar que pretengui
ensarronar-nos traient-se un conill del barret.
Post data: tinc interès per comprovar
si, com diuen males llengües, la partida pressupostària de defensa permet la
compra de 50 avions de combat a la Alemanya de qui depèn una fastigosa
extradició. Els que ho fan córrer potser son malpensats, però tal com baixen de
tèrboles les clavegueres de l’Estat, no és pot descartar cap brama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada