Follow by Email

dimecres, 11 d’abril de 2018

LLÀSTIMA QUE EL REI FACI MÉS DE MONARCA QUE DE CAP D’ESTAT


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 11 abril 2018)

.- El monarca i cap d’Estat, va visitar Catalunya abans d’ahir i com en les darreres vegades que ha posat els peus a Barcelona, va escoltar al carrer més crits de protesta que aplaudiments i va notar, suposo perquè no té un pèl de tonto, una certa fredor entre els escassos representants de les institucions catalanes. Però a l’hora de dinar - al voltant d’una taula és sempre on es pot parlar més assossegadament de tot, inclosos temes punyeters -, enlloc d’aprofitar aquesta ocasió per conèixer de primera mà les distintes sensibilitats dels ciutadans catalans, només va entaular-se amb cortesans d’upa, qui sap si per assegurar-se que no se li empatxés el dinar, amb algun ciri trencat dels plebeus separatistes. Dit clar i català: a la meva manera de veure, el rei va venir com a monarca, però va deixar passar de nou l’oportunitat d’exercir, de veritat, com a cap d’Estat. Penso que poder si no estigués tan encarcarat en el paper que li han reservat – el govern dels populars més que no pas la Constitució espanyola -, de simple representant de la Corona, el monarca tindria les mans més lliures per intentar comprendre qui i des de quan alimenta les greus diferències entre una part important de ciutadans sobiranistes amb el govern actual de l’Estat. Per entendre les arrels de qualsevol mena de desavinença s’han d’escoltar, sense perjudicis ni sobergueries, les raons de cadascuna de les parts enfrontades i considerant que ningú té mai tota la raó, és quan es faria indispensable la mediació d’un àrbitre neutral, responsabilitat que legitima al meu entendre un cap d’Estat i justifica el seu sou.

Però, és clar, si el mediador pretén arbitrar el plet escoltant només la versió d’una part o, el que encara és pitjor, pretenent fer-li empassar a l’altra, si us plau per força, aquesta versió, anem bé per anar a Sants! Que el govern espanyol, en aquest cas en Rajoy, com un mesell es tanqui en banda a enraonar amb els líders catalans sense que la garrota de la llei estigui suspesa al vell mig de la mesa de reunió, perquè quedi clar qui té la paella pel mànec, no impedeix que el cap d’Estat miri d’escoltar-se’ls sense condicions prèvies. La Constitució deixa ben clar que un monarca-cap d’Estat regna però no governa; no obstant això, enlloc de la bíblia constitucional diu que tingui prohibit parar l’orella, amatent sense prejudicis ni reserves mentals per tal d’esbrinar com recosir els estreps de la societat. D’alguna manera aquesta és la finalitat de les consultes entre el cap de l’Estat i totes les forces parlamentàries, abans de la formació de govern. Doncs aquests mateixos bons oficis de mediació i de comprensió són els que he trobat a faltar en el tarannà reial, des que Madrid i Barcelona no s’entenen per la senzilla raó que no es parlen. I per això lamento encara més que el rei quan va visitar Barcelona desaprofités, per enèsima vegada, l’oportunitat d’exercir de cap d’Estat de veritat, escoltant tothom i no enrocant-se en el paper de monarca envoltat dels seus cortesans incondicionals. Catalunya necessita com el pa que menja un cap d’Estat que se l’escolti i no la renyi, no un monarca que simplement faci de tant en tant una homilia, confonent els ciutadans amb súbdits, i decantant-se sempre del costat dels cortesans que viuen com reis a la seva ombra.          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada