PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 8 abril
2018)
.- Desenganyeu-vos-en, ni dretes o esquerres, ni blancs o negres, ni
moros o cristians, ni rics o pobres, ni catalans o castellans; que el món se’n
surti dels diversos atzucacs que l’assetgen arreu, només depèn de que hi hagin
més persones bones que dolentes. I de bones o de dolentes, tant se’n poden
trobar a la dreta com a l’esquerra, entre els catalans i els castellans, i així
successivament. Per tant no hauria d’importar l’etiqueta ètnica, cultural o
ideològica que una persona porti penjada del coll, sinó només si es tracta
d’una persona amb bons sentiments o d’un mal xinat. Creieu-me, el món no faria
tantes tombarelles si els que n’haguessin portat el timó des de bon principi
haguessin estat bones persones, amb bons sentiments i l’empatia a flor de pell.
Però per desgràcia, gairebé sempre el destí de la humanitat ha estat en mans de
persones de dubtosa moralitat en el millor dels casos, i les poques vegades que
ha estat a l’inrevés les bones persones no han durat al poder, però malgrat
aquesta evidència històrica em nego a acceptar que el món està condemnat a
consumir-se en mans de persones perverses que perpetuen la maldat, fomentant la
insolidaritat, les guerres, el racisme, la violència, la misèria, o el menyspreu
per la degradació ambiental, per no allargar la llista d'impresentables.
Tanmateix, però, les pitjors persones
dolentes són les que inciten a l’odi a cara descoberta o amagant-se darrera el
semi-anonimat que ofereixen les diverses aplicacions d’internet. El primer cas
descriu un fatxenda amb les espatlles cobertes per fer mal amb la llengua o la
ploma, i en el segon cas hi podríem incloure tots els covards que porten la
dolenteria a la massa de la sang i que, inclús de ben petits, als col•legis,
assetgen els més dèbils fins fer-los la vida tan impossible que se la llevin. I
ja que parlem de persones tan dolentes que només viuen per escampar l’odi i el
ressentiment, m’agradaria saber per quins set sous en alguns països els que
tenen el poder i administren la llei no treuen de la circulació les persones a
més de dolentes amb llengua viperina. Si en voleu un exemple, aquest
escalfa-braguetes difamador, que es diu Jimenez Losantos, que a l’empara de
l’emissora dels bisbes embrutava la reputació de persones i de idees. Ja fa
molt de temps que no sé per compte de quin nou amo bescanta a tort i a dret,
però ahir l’Escorsell en el seu programa matinal a Catalunya-Radio, ens va
passar una mostra de les darreres defecacions d’aquella vergonya del periodisme
honest i moral, i vaig quedar garratibat. ¿Com és que la fiscalia no li ha
posat morrió i manilles a una persona tan dolenta, que prostituint el dret a la
llibertat d’expressió, s’atreveix com un gos rabiós, perquè la Justícia
alemanya no li ha vist al president Puigdemon cara de sediciós ni de
revolucionari, es permet assenyalar els alemanys que viuen a les Illes com a
hostatges o deixant caure de passada que a Alemanya hi ha moltes cerveseries? A
qui anaven dirigides aquelles insinuacions? Potser als seus amics ultres? Si
aquestes paraules haguessin sortit de la boca d’un dirigent d’ERC o de la CUP,
per centrar la qüestió, ja estaria a la cangrí. Com és, doncs, que algunes persones
dolentes tenen butlla? A la meva manera de veure, els que toleren i protegeixen
les persones dolentes són tan dolentes com elles. I el que sigui frare, que
prengui candela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada