JA ERA HORA QUE DEIXESSIN DE FER EL PLORICÓ.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 18 abril 2018)

- No sabeu com me n’he alegrat de que els polítics presos deixessin de buscar la manera de sortir al carrer al·legant davant el jutge que tot allò de que se’ls acusa no eren més que actes simbòlics, performances i confondre els desitjos amb la realitat. Quan ja han vist que aquella estratègia de fer el ploricó, de mesurar les paraules – vull pensar que en “termes de llegítima defensa – no portava enlloc i que el jutge no s’arronsava sinó tot el contrari, els processava per delictes que suposen un grapat d’anys a l’ombra, s’han decidit a cantar-li les quaranta a sa senyoria, si les versions de les darreres compareixences que ens han fet arribar els respectius advocats són certes. Ja era hora que pleguessin de fer el xaiet i s’encaressin amb la justícia posant els punts sobre les is i no desmentint que allò que tots vam veure que va passar, en realitat era una mena de miratge, un vist i no vist. Perquè hi ha molta gent que s’havia fet il·lusions amb la república emparaulada, amb les estructures d’Estat a punt d’entrar en servei i amb el suport internacional, i que cada vegada que llegia o escoltava que els polítics acusats de liderar aquesta moguda semblava que davant el jutge tiraven pilotes fora, es posaven de mala llet o, en el millor dels casos, no ho acabaven d’entendre. Però gràcies a Déu que aquesta ambigüitat s’ha acabat i al jutge se li diu a la cara i perquè consti tot allò que els independentistes criden al vent en cadascuna de les concentracions multitudinàries que sovintegen: que no és democràtic tancar gent a la presó per com pensen, abans de sotmetre’ls a un judici imparcial. A la meva manera de veure, em sembla bé que compareixin davant el jutge no com a víctimes, sinó com acusadors.             

http://tabrilde.blogspot.com