PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 13 abril
2018)
.- Emparar-se en la majoria silenciosa com excusa
per menystenir i posar pals a la roda a resultats electorals adversos, és com
defensar-se panxa enlaire, com els gats, perquè no es tenen suports ni avals
democràtics suficients. I quan d’aquesta excusa de mal pagador se n’abusa
sistemàticament, és un símptoma preocupant de manca de legitimitat democràtica;
una característica, per cert, de líders polítics esbiaixats, decadents i
eixorcs d’idees constructives capaces d’encaterinar la ciutadania. Però,
sobretot, fer-se el rebec van-tant-se d’una majoria silenciosa indemostrable i
fantasmal, és una fal•làcia impròpia de cap demòcrata honest, ja que
precisament gràcies a la democràcia tots els ciutadans d’un poble disposen de
vot i veu inviolables i, per tant, ningú pot emparar-se en vots “in pectore” o
ocults, puix la clau de volta de viure en un sistema democràtic és que tothom
té dret a expressar transparentment tant les seves preferències com les seves
discrepàncies polítiques, votant civilitzadament enlloc de fer-ho a cops de
destral, accepteu-me la metàfora.
A la meva manera de veure, el
desideràtum d’una societat democràtica - mai me’n cansaré de repetir-ho en
aquest blog i allà on calgui-, és arreglar les diferències enraonant, inclús
discutint, però escoltant: enraonant tant com calgui per defensar el teu punt
de vista, però, tanmateix, escoltant per a no perdre’t ni una coma del punt de
vista de l'altre. Quan un partit polític o un col•lectiu de ciutadans més o
menys organitzat, es rebel•la contra el veredicte de les urnes, objectant al
legítim i objectiu resultat electoral una impossible d’avaluar i comptar
majoria silenciosa dels que, pixant-se en la democràcia, varen fer fastigosa
campana el dia de les eleccions. En definitiva, si la democràcia es basa en decidir
mitjançant el vot lliure i secret, qui no parla ni diu la seva quan toca és perquè
no vol, no perquè no el deixin. Pretendre representar la voluntat de teòriques
majories silencioses per impedir majories parlamentàries referendades a
bastament a les urnes, és propi de lladres, agitadors d’espantalls i,
perdoneu-me la franquesa, d’aspirants a enterramorts de la democràcia. Qui
sigui frare, que prengui candela i que perdoni les molèsties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada