Follow by Email

divendres, 13 d’abril de 2018

ESCUDAR-SE EN LA MAJORIA SILENCIOSA, EN DEMOCRÀCIA ÉS UNA FAL.LÀÇIA


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 13 abril 2018)

.- Emparar-se en la majoria silenciosa com excusa per menystenir i posar pals a la roda a resultats electorals adversos, és com defensar-se panxa enlaire, com els gats, perquè no es tenen suports ni avals democràtics suficients. I quan d’aquesta excusa de mal pagador se n’abusa sistemàticament, és un símptoma preocupant de manca de legitimitat democràtica; una característica, per cert, de líders polítics esbiaixats, decadents i eixorcs d’idees constructives capaces d’encaterinar la ciutadania. Però, sobretot, fer-se el rebec van-tant-se d’una majoria silenciosa indemostrable i fantasmal, és una fal•làcia impròpia de cap demòcrata honest, ja que precisament gràcies a la democràcia tots els ciutadans d’un poble disposen de vot i veu inviolables i, per tant, ningú pot emparar-se en vots “in pectore” o ocults, puix la clau de volta de viure en un sistema democràtic és que tothom té dret a expressar transparentment tant les seves preferències com les seves discrepàncies polítiques, votant civilitzadament enlloc de fer-ho a cops de destral, accepteu-me la metàfora.

A la meva manera de veure, el desideràtum d’una societat democràtica - mai me’n cansaré de repetir-ho en aquest blog i allà on calgui-, és arreglar les diferències enraonant, inclús discutint, però escoltant: enraonant tant com calgui per defensar el teu punt de vista, però, tanmateix, escoltant per a no perdre’t ni una coma del punt de vista de l'altre. Quan un partit polític o un col•lectiu de ciutadans més o menys organitzat, es rebel•la contra el veredicte de les urnes, objectant al legítim i objectiu resultat electoral una impossible d’avaluar i comptar majoria silenciosa dels que, pixant-se en la democràcia, varen fer fastigosa campana el dia de les eleccions. En definitiva, si la democràcia es basa en decidir mitjançant el vot lliure i secret, qui no parla ni diu la seva quan toca és perquè no vol, no perquè no el deixin. Pretendre representar la voluntat de teòriques majories silencioses per impedir majories parlamentàries referendades a bastament a les urnes, és propi de lladres, agitadors d’espantalls i, perdoneu-me la franquesa, d’aspirants a enterramorts de la democràcia. Qui sigui frare, que prengui candela i que perdoni les molèsties.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada