PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 12 abril
2018)
- Ja és curiós que enmig de l’embolic
dels màsters regalats o subhastats per una universitat madrilenya, m’hagin
bufat a l’orella que des del gabinet d’estudis d’un partit amb pretensions de
tallar el bacallà els propers anys, es barrina un document de treball que, més
o menys, ve a dir que de la mateixa manera que per fer una bona truita s’han de
trencar i batre enèrgicament uns quants ous, per enfocar amb cara i ulls la
reforma universitària pendent s’hauria de xarbotar a fons la política de
beques. L’esborrany es belluga a l’entorn de la hipòtesi que l’accés als
estudis superiors sigui universal, partint de la base que a ningú se li pot
negar estudiar una carrera per manca de recursos propis. Ara bé, tenint en
compte que ni les carreres ni els màsters es paguen amb quatre xavos, i que un
percentatge preocupant de la formació rebuda aquí, actualment no es reinverteix
al país, els que elucubren estratègies màgiques i fan volar coloms de tots colors
per si tenen la sort de que algú els en compri algun, li estan donant voltes a
un reguitzell d’insinuacions maquiavèl•liques, totes elles en forma de
pregunta: és un bon negoci donar beques a benefici d’inventari? I un cop
destapada la caixa dels trons, ja no paren de disparar amb bala: i si un dia
estudiar a costa dels impostos dels contribuents no fos possible mantenir-ho a
fons perdut? FinaIment, després de marejar a perdiu amb interrogants preparatoris,
posen la directa i descobreixen, sense embuts, de què va la jugada reformista:
i si una part o la totalitat de les beques dels que estudiïn de franc
s’haguessin de tornar? El que no m’han xerrat és si aquesta anàlisi és fruit de
la iniciativa de quatre becaris il•luminats, que volen fer mèrits per viure
d'una rectoria política o realment treballen per encàrrec.
A la meva manera de veure, a part que ja
m’agradaria saber com s’arribaria entre blocs polítics i agents socials que
s’insulten més que no pas es parlen, a un consens ampli sobre un sistema de rescabalament
dels imports de les beques, contemplant les diverses possibilitats
d’amortització perquè estudiar una carrera no sortís de franc a l’estudiant ni
carregós al contribuent. Però suposant, que ja és suposar, que es pactés
quelcom semblant, crec que seria imprescindible preveure com limitar severament
la matriculació indiscriminada en facultats que impartissin carreres sense
futur laboral, ja que en el supòsit que la societat es fes càrrec de finançar
bestretes il•limitades per donar estudis superiors a tots els ciutadans amb cap
per aprendre però sense recursos per pagar-se les classes de la seva butxaca,
almenys seria just procurar que en llicenciar-se es guanyessin prou la vida
enlloc d’engreixar directament les llistes de l’atur o les consultes
d’especialistes en frustracions i depressions. Per tant, en cas que demà o demà
passat algú els hi compri la idea als becaris que s’hi trenquen les banyes
parint-les – un més dels informes que es couen en els no sempre útils
laboratoris d’idees dels partits polítics, perquè en aquest món de mones queden
poques coses per inventar -, caldria que miressin què passa als Estats Units,
que apliquen en alguns estats el sistema de beques a retornar, a compte dels
ingressos futurs aconseguits gràcies l’exercici de la carrera estudiada.
Vet-aquí que un bon grapat de beneficiaris d'aquest sistema són morosos i deuen
quasi mil milions de dòlars en concepte de crèdits-beca incobrables, per la
senzilla regle de tres de l’oferta i la demanda, ja que als flamants llicenciats
el mercat laboral no els esperava amb els braços oberts perquè de titulats en
les seves especialitats en sobraven a punta pala. Potser, doncs, que en alguns
d’aquests laboratoris d’idees no perdin el temps pentinant gats, exigint als
seus becaris analistes un màster en sentit comú abans de posar-los a somniant entelèquies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada