dijous, 12 d’abril del 2018

QUÈ PASSARIA SI LES BEQUES UNIVERSITÀRIES NO FOSSIN A FONS PERDUT?.


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 12 abril 2018)

- Ja és curiós que enmig de l’embolic dels màsters regalats o subhastats per una universitat madrilenya, m’hagin bufat a l’orella que des del gabinet d’estudis d’un partit amb pretensions de tallar el bacallà els propers anys, es barrina un document de treball que, més o menys, ve a dir que de la mateixa manera que per fer una bona truita s’han de trencar i batre enèrgicament uns quants ous, per enfocar amb cara i ulls la reforma universitària pendent s’hauria de xarbotar a fons la política de beques. L’esborrany es belluga a l’entorn de la hipòtesi que l’accés als estudis superiors sigui universal, partint de la base que a ningú se li pot negar estudiar una carrera per manca de recursos propis. Ara bé, tenint en compte que ni les carreres ni els màsters es paguen amb quatre xavos, i que un percentatge preocupant de la formació rebuda aquí, actualment no es reinverteix al país, els que elucubren estratègies màgiques i fan volar coloms de tots colors per si tenen la sort de que algú els en compri algun, li estan donant voltes a un reguitzell d’insinuacions maquiavèl•liques, totes elles en forma de pregunta: és un bon negoci donar beques a benefici d’inventari? I un cop destapada la caixa dels trons, ja no paren de disparar amb bala: i si un dia estudiar a costa dels impostos dels contribuents no fos possible mantenir-ho a fons perdut? FinaIment, després de marejar a perdiu amb interrogants preparatoris, posen la directa i descobreixen, sense embuts, de què va la jugada reformista: i si una part o la totalitat de les beques dels que estudiïn de franc s’haguessin de tornar? El que no m’han xerrat és si aquesta anàlisi és fruit de la iniciativa de quatre becaris il•luminats, que volen fer mèrits per viure d'una rectoria política o realment treballen per encàrrec.

A la meva manera de veure, a part que ja m’agradaria saber com s’arribaria entre blocs polítics i agents socials que s’insulten més que no pas es parlen, a un consens ampli sobre un sistema de rescabalament dels imports de les beques, contemplant les diverses possibilitats d’amortització perquè estudiar una carrera no sortís de franc a l’estudiant ni carregós al contribuent. Però suposant, que ja és suposar, que es pactés quelcom semblant, crec que seria imprescindible preveure com limitar severament la matriculació indiscriminada en facultats que impartissin carreres sense futur laboral, ja que en el supòsit que la societat es fes càrrec de finançar bestretes il•limitades per donar estudis superiors a tots els ciutadans amb cap per aprendre però sense recursos per pagar-se les classes de la seva butxaca, almenys seria just procurar que en llicenciar-se es guanyessin prou la vida enlloc d’engreixar directament les llistes de l’atur o les consultes d’especialistes en frustracions i depressions. Per tant, en cas que demà o demà passat algú els hi compri la idea als becaris que s’hi trenquen les banyes parint-les – un més dels informes que es couen en els no sempre útils laboratoris d’idees dels partits polítics, perquè en aquest món de mones queden poques coses per inventar -, caldria que miressin què passa als Estats Units, que apliquen en alguns estats el sistema de beques a retornar, a compte dels ingressos futurs aconseguits gràcies l’exercici de la carrera estudiada. Vet-aquí que un bon grapat de beneficiaris d'aquest sistema són morosos i deuen quasi mil milions de dòlars en concepte de crèdits-beca incobrables, per la senzilla regle de tres de l’oferta i la demanda, ja que als flamants llicenciats el mercat laboral no els esperava amb els braços oberts perquè de titulats en les seves especialitats en sobraven a punta pala. Potser, doncs, que en alguns d’aquests laboratoris d’idees no perdin el temps pentinant gats, exigint als seus becaris analistes un màster en sentit comú abans de posar-los a somniant entelèquies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada