PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 23 abril
2018)
- ¿Què farà aquest matí, l’establishment més granat que cada any a
Palau esmorzava una xicra de xocolata de canonge i un melindro, mentre
xafardejava sobre les darreres brames polítiques en circulació, confabulava innocentment
i estava a l’aguait de sortir a quantes més fotos millor? Com que és la primera
vegada que Palau no té de dispeser cap president legítim de la Generalitat,
m’imagino que ningú sabia massa bé què fer en un sant Jordi tan peculiar. Seguint
la tradició iniciada per Tarradellas, per sant Jordi es feia una recepció
oficial a Palau, el cardenal beneïa les roses i el president de torn feia una
homilia patriòtica per escalfar més o menys l’ambient. Però enguany aquest guió
serà impossible de representar perquè no hi ha president, no pregunteu per
culpa de qui: el legítim va ser destituït fa mig any la puntada de peu de
l’article 155; i com que cap dels pretendents que van elegir els ciutadans per
substituir l’acomiadat fa el pes als okupes que tenen segrestada la
Generalitat, en aplicació de la llei l’embut, aquest any per sant Jordi la
Generalitat no es vestirà de gala, ni repartirà compliments a tort i a dret, ni
facilitarà en un dia tan senyalat que tothom saludi a tothom. Per molt que la partera
del 155 i presidenta en funcions – la Soraya d’Espanya – ha vingut a remenar la
cua per Barcelona, no crec que surti de can Millo, perquè suposo no està per
xocolatades ni per roses, i encara menys per respirar llibertat a costa
d'entrebancar-se a cada cantonada i a cada farola amb senyeres, estelades i
llaços de color groc. De fet, m'han dit que és al•lèrgica al groc.
En efecte, el sant Jordi d’enguany serà
diferent del de sempre, però només per tres detalls: el cavall i el cavaller
van guarnits amb armadura i peto de color groc, el drac que reté presonera la
donzella és en realitat una hidra de 155 caps i, sobretot, no hi haurà cap
president legítim de la Generalitat esperant per donar-li la benvinguda al
cavaller, des del pati dels tarongers. Però no patiu, la resta de la diada es
desenvoluparà igual que sempre, o fins i tot serà més reeixida i tot, ja que es
manifestarà l’amor i no l’odi per tots els carrers i places catalanes. El
ritual de regalar una rosa o un llibre a qui s’estima seguirà inalterable, i
molts que de fora vingueren i s'han quedat s’hi apuntaran a aquesta sana costum
que s’hauria de practicar cada dia, perquè al món donés gust de viure-hi. La
llàstima és que al capvespre ens adonarem que la victòria de sant Jordi sobre
el drac model 2018 no haurà estat complerta, perquè la donzella retinguda no
era una donzella sinó presos polítics que es podreixen a la cangrí, í abans de
sotmetre’ls democràticament a un judici just i imparcial. I demà encara s’hi
estaran i fins qui sap quant. Potser fins que els escarcellers tinguin algú que
els regali una rosa groga, la olorin i no la llencin en contenidor com fa la policia
política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada