Follow by Email

dijous, 5 d’abril de 2018

ELS PRESIDENTS DE TRIBUNALS CONSTITUCIONALS SOPEN DUES VEGADES?.


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 5 abril 2018)

- Ep!, ho pregunto seriosament, però de bon rotllo. I és que no m’entra al cap que en un país on cada dia es manifesten milers de jubilats reclamant que les pensions se’ls hi apugin, com a mínim, igual que la inflació, i que en l’emblemàtica plaça de Catalunya, hi han vergonyosos campaments de sense sostre, exhibint les seves misèries amb la dignitat de plantar cara a l’absurd i a la invisibilitat, per vergonya d’uns governants que voldrien perdre’ls de vista, senzillament perquè no saben què fer-ne, al president del TC se li apugi el jornal – que ja deu representar una bona picossada, comparat amb el meu i el vostre -, un sorprenent 13%. Francament, ho trobo tan escandalós que, com que sóc de bona fe, he acabat pensant que hi déu haver alguna raó de pes per proposar aquest forassenyat augment de sou, ja que no crec que gent tan equànime, tocada i posada com en Rajoy i la seva camarilla del govern popular, pretenguin escarnir la ciutadania - sobretot al col•lectiu que ho passa més puta -, amb una mofa d'aquesta categoria. I rumiant, rumiant, he arribat a la conclusió que potser és que els presidents d’un TC, a diferencia de la resta de la patuleia que en el millor dels casos fem tres àpats al dia com podem, necessiten sopar dues vegades degut al desgast mental i físic que suposa exercir una magistratura tan alta.

De fet, per dictar sentències quilomètriques i a vegades críptiques, s’ha d'anar ben servit d'estómac. El que ignoro, en la meva supina ignorància de tantes coses que fa el govern, és si aquest bon tracte és comú arreu d’Europa com a recompensa per exercir una alta magistratura, o es tracta d’una prerrogativa que només passa a Espanya, en honor d’aquell mític “Spain is different” que des de temps reculats, potser fins i tot des de principis del segle dinou, forma part de l’Adn nacional. Sigui com sigui, però, us confesso que a mi, que m’apugen un miserable 0,25% la pensió que m’he guanyat després de suar-la durant 46 anys i mig de pencar -, l’arrodoniment tan generós del sou del president del TC, contemplada en els pressupostos generals de l’Estat, no tinc altre remei que prendre-me’l com un greuge personal, per molt que en Montoro al•legui que l’agraciat ha de sopar dues vegades. Cony, doncs que només ho faci una com jo, que no es morirà pas!; que en conec molts que s’estrenyen el cinturó mentre miren la nevera buida. Tanmateix, que quedi clar que no critico pas el president del TC perquè sopi dues vegades, Déu me’n guard!, i menys si és que hi té dret. A la meva manera de veure, qui es mereix que li digui el nom del porc és a qui ha parit uns pressupostos tan plens de disbarats i desigualtats. De la mateixa manera que els futbolistes que cobren morterades indecents, no en tenen la culpa que els hi paguin tants de diners ja que els poca-soltes cretins són els directius que s’hi avenen, en el cas que ens ocupa a qui s’han d’exigir responsabilitats és als governants que gosen proposar tretzes per cent d’augment de sou a funcionaris privilegiats, l’endemà mateix d’assegurar que no hi ha diners a la caixa per fer justícia als pensionistes que fan més pobres cada any que passa, ni als dependents que es podreixen en llistes d’espera, als quals arriba primer la mort que la prestació. Collons quin país! Més arguments per fotre el camp...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada