Follow by Email

dimarts, 20 de març de 2018

SI ESTIREM TOTS FORT, SEGUR QUE TOMBA, TOMBA, TOMBA...


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 20 març 2018)

- No sé si us heu adonat que els polítics, en general, d’un temps ençà caminen un pas enrere dels ciutadans i reaccionen a remolc dels esdeveniments. Aquesta incapacitat de pensar per endavant, més enllà del nas, sigui per mandra o per miopia, fa que sovint es prenguin decisions o se’n rectifiquin segons bufin les queixes al carrer; de manera que hem acabat en la perversió que la política enlloc de servir la per avançar-se i prevenir els maldecaps i els atzucacs, s’està dedicant a sargir descosits. En tenim exemples a tremuja; els més recents, la conversió al sobiranisme radical de simples militants autonomistes, cansats del sistemàtic menyspreu i mofa de l’Estat per a les competències reconegudes a l’Estatut, o haver-se hagut de plegar Bancs i Govern a les denúncies dels ciutadans sobre la immoral legislació hipotecària que permetia desnonaments a mansalva, passant-se pel forro la dació del pis o la casa en pagament del deute. Mentrestant la gent treballadora quedava atrapada en calçotets per una crisi econòmica que no havia provocat, i els Bancs foragitaven el morosos com si fossin delinqüents de la casa que no podien pagar perquè s’havien quedat sense feina, la classe política i l’establishment mirava indiferent i panxacontenta cap a una altra banda, "deixant fer" a una Banca potinera que es cobrava els “favors” a partits que sense els seu suport en forma de crèdits preferents i moltes vegades a benefici d'inventari, feia temps que haurien entrat en fallida, entrampats per campanyes electorals forassenyades i pels trens de vida que portaven els aparells farcits d'alliberats i d'assessors..

Va ser necessari que centenars de milers de ciutadans indignats es manifestessin a favor de la independència o que un altre bon grapat tanquessin files amb les plataformes d’afectats per la hipoteca, perquè els o tres o quatre grans partits – per militància i influència, no pas per talla política -, baixessin del burro resignats a la realitat inevitable en el cas de les hipoteques o traguessin el santcristo gros de la repressió, en el cas del sobiranisme. Perquè una altra de les característiques dels nostres immadurs governants, és que cada vegada que tenen fred de peus recorren al fuet, a la porra i a la justícia domesticada, puix en cas d’emergència només els importa parar el cop com sigui, en comptes de trobar-hi remeis definitius o duradors, justos i puntuals als problemes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada