PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 20 març
2018)
- No sé si us heu adonat que els polítics, en general, d’un
temps ençà caminen un pas enrere dels ciutadans i reaccionen a remolc dels
esdeveniments. Aquesta incapacitat de pensar per endavant, més enllà del nas,
sigui per mandra o per miopia, fa que sovint es prenguin decisions o se’n
rectifiquin segons bufin les queixes al carrer; de manera que hem acabat en la
perversió que la política enlloc de servir la per avançar-se i prevenir els
maldecaps i els atzucacs, s’està dedicant a sargir descosits. En tenim exemples
a tremuja; els més recents, la conversió al sobiranisme radical de simples
militants autonomistes, cansats del sistemàtic menyspreu i mofa de l’Estat per
a les competències reconegudes a l’Estatut, o haver-se hagut de plegar Bancs i
Govern a les denúncies dels ciutadans sobre la immoral legislació hipotecària
que permetia desnonaments a mansalva, passant-se pel forro la dació del pis o
la casa en pagament del deute. Mentrestant la gent treballadora quedava
atrapada en calçotets per una crisi econòmica que no havia provocat, i els
Bancs foragitaven el morosos com si fossin delinqüents de la casa que no podien
pagar perquè s’havien quedat sense feina, la classe política i l’establishment
mirava indiferent i panxacontenta cap a una altra banda, "deixant
fer" a una Banca potinera que es cobrava els “favors” a partits que sense
els seu suport en forma de crèdits preferents i moltes vegades a benefici
d'inventari, feia temps que haurien entrat en fallida, entrampats per campanyes
electorals forassenyades i pels trens de vida que portaven els aparells farcits
d'alliberats i d'assessors..
Va ser necessari que centenars de milers
de ciutadans indignats es manifestessin a favor de la independència o que un
altre bon grapat tanquessin files amb les plataformes d’afectats per la
hipoteca, perquè els o tres o quatre grans partits – per militància i influència,
no pas per talla política -, baixessin del burro resignats a la realitat
inevitable en el cas de les hipoteques o traguessin el santcristo gros de la
repressió, en el cas del sobiranisme. Perquè una altra de les característiques
dels nostres immadurs governants, és que cada vegada que tenen fred de peus
recorren al fuet, a la porra i a la justícia domesticada, puix en cas
d’emergència només els importa parar el cop com sigui, en comptes de trobar-hi
remeis definitius o duradors, justos i puntuals als problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada