ÉS TAN CORRUPTE QUI S’ENRIQUEIX QUE QUI MALGASTA I EMPODREIX EL POBLE QUE ADMINISTRA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 6 març 2018)

Com a conseqüència d’aquest espectacle penós que són les clavegueres a cel obert dels partits polítics – els populars a primera fila, seguits pels socialistes i pels ex-convergents no gaire lluny -, que, els hi agradi o no que se’n parli, han empastifat la noblesa democràtica que per definició hauria de ser consubstancial amb la gestió pública. I no només em queixo per la merda, les rates i la fortor que tot plegat desprèn, sinó perquè els aparells dels partits que porten la camisa plena de llànties - llevat de en comptades excepcions -, s’entesten en tirar-hi terra a sobre de la porqueria, enlloc d’emprendre una neteja definitiva i radical, sense contemplacions. Vés a saber si perquè venim d’una llarga, autoritària i no tan llunyana dictadura, que permetia que quedessin impunes tota mena de prostitucions de la moralitat, alguns dels partits que més han remenat les cireres des de la transició ençà han contaminat la noblesa i elegància democràtiques, amb tics encomanats d’una altra època, com ara el cop baix, la mesquinesa, la mentida, per no parlar de tocar el botet a l’adversari polític enlloc de col•laborar-hi o de fer la punyeta om es pugui al company de partit quan fa nosa per trepar cap al poder. En aquestes males pràctiques, a fe de Déu que els populars s’han guanyat a pols la matrícula d’honor com a pòtols, però alguns indignes socialistes i altius convergents tampoc han fet un mal paper en aquest carnaval en que tot sembla que s’hi val per viure bé gronxant-se en la política unes vegades per treure’n profit, d’altres per folrar els ronyons del partit o, simplement, empobrint els ciutadans per mala administració dels cabdals públics encara que, potser per rucs, no en traguessin cap benefici personal.

Si els ciutadans s’enfurismen i posen el crit al cel cada vegada que rebenta una nova claveguera plena de merda, és perquè n’estan més que farts d’estrènyer-se el cinturó mentre uns quants, que no són pocs, es rifen com si estiguessin en una timba sous, sobresous, comissions, dietes i martingales vàries, desmuntant peça a peça, amb sadisme rapinyaire, l’Estat del Benestar. I quan als responsables dels femers se’ls hi demanen explicacions, inclús en seu parlamentària, tenen la barra de justificar-se en la ignorància o en la amnèsia, mofant-se a sobre dels ciutadans i prenent-los per cretins. Per exemple, quan hi ha evidències flagrants que a can PP s’untaven els dits des de l’últim escolà d’amèn fins al sursum-corda passant per Rita la cantadora, el màxim responsable repeteix tantes vegades com faci falta que a ell tot aquest desgavell li ve de nou i que no en sap res de res. Per emmarcar, senyors Rajoys i companyia, les seves excuses com a mínim de mals administradors, que espero i desitjo la justícia implacable de la historia coroni de merda d’oca.