PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 22 març
2018)
- Francament, m’he quedat de pedra
escoltant i llegint comentaris d’usuaris habituals i fins i tot compulsius de
les xarxes socials, estripant-se les vestidures escandalitzats per la notícia
de trafica de dades, en teoria confidencials segons els protocols de seguretat
de la companyia, pertanyents a 50 milions d’enganxats de bona fe a Facebook,
filtració que entre d’altres finalitats il•legals i mafioses, varen servir per
decantar les eleccions nord-americanes i el referèndum del Blexit. Els usurpadors
de dades privades de parroquians han explicat que es va tractar d’un “problema
informàtic” puntual i que “no tornarà a passar”, excusa de mal pagador dels
enxampats “in fraganti” cagant-la, com el nostre monarca emèrit. I per fer-se
dispensar la infidelitat han negat que l’operació ajudés Trump a
desempallegar-se políticament de la seva rival - vés per on! -, sinó que
simplement pretenien deixar-li la imatge pública com un drap brut, fent
circular tota mena de badomeries. És a dir: influïen subtilment en el
subconscient crèdul de l’electorat perquè una determinada reputació fes fàstic
i li giressin la cara. Tant se’ls en donava si aquesta manipulació acabava
donant vots a Donald, ja que aquest, en tant que impulsor i principal
beneficiari de la cerimònia de la confusió, ja li estava bé l’ull de la cara
que li havia costat l’encàrrec, si li’n restava a Hillary.
Just per aquesta raó, quan avui escolto
o llegeixo que milers d’usuaris reneguen de les bondats de Facebook, assegurant
que no en volen saber res més de les seves potineries i martingales, jo els hi
responc que, francament, no em puc creure que ara facin el paperot de sapastres
decebuts, perquè no m’empasso que vinguin de l’hort amb un lliri a la mà. Que
no els hi varen ensenyar, de petits, que ningú regala res per res? En el món
dels depredadors que han segrestat i colonitzat Internet - Facebook i Twitter,
en primera fila -, res surt de franc als seus clients. Que quin és el preu que
cobren aquestes companyies als seus usuaris? Doncs paguen amb privacitat
manllevada abusant de la confiança, la qual molts enlluernats per les
facilitats que hi troben per realitzar el seu narcisisme i fins i tot
l’histrionisme, tan ingènuament prodiguem flaixos de la seva vida privada,
s’apunten o es deixen apuntar indiscriminadament a tots els grups sense ni
mirar amb qui s’acomboien, cliquen el fàcil “m’agrada” compulsivament fent-se còmplices
d'opinions o bajanades de dubtós gust, i com que costa tan poc reprodueixen
vídeos o imatges contaminades amb virus i missatges subliminals, de procedència
més que dubtosa. Però mentre la parròquia de les plataformes socials sigui tan
alegre i confiada perquè tot és possible i de franc, per a elles el negoci va de
conya.
No obstant això, a la meva manera de
veure, els usuaris no hem de reaccionar plantant-los, sinó aprofitar-nos en
positiu de totes les avantatges de l’invent, procurant deixar-hi el mínim de
pèl privat possible. Si us serveix d’exemple, jo reconec que sense Facebook poc
podria mantenir en dansa el blog de reflexions que he continuat sense
interrupcions, des de 2009. Però llevat d’aquesta activitat que satisfà amb
escreix la meva vocació d’escriptor i em permet comunicar-me digitalment amb
molts més lectors que des d’un diari convencional, no utilitzo la plataforma
per res més que per desitjar felicitat a totes les amistats virtuals el dia del
seu aniversari. No hi he deixat cap frivolitat – diguem-ho així –, de la que em
pugui penedir demà. Per les reflexions no hi pateixo: reflecteixen exactament
la meva opinió, conseqüent amb el principi del blog: “No ens deixem prendre el
dret a pensar i a dir sempre el que pensem” i ja s'hi poden quedar per sempre.
Per tant, mentre de Facebook en tregui profit pràctic i sa no li giraré la
cara, tot i que no li confiaré més informació personal que la estrictament
necessària i no participaré mai en el seu safareig, per facilitats que em doni
aquest “gran germà”, perquè no puc estar-ne segur de que no posi les meves
indiscrecions en venda al mercat de la xafarderia o de la manipulació. Com que
no m’he mamat el dit, avui no em sorprenc de l’escàndol que Facebook ha
organitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada