Follow by Email

dijous, 22 de març de 2018

NO EM PUC CREURE QUE ELS USUARIS DE FACEBOOK FACIN VEURE QUE VENEN DE L’HORT.


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 22 març 2018)

- Francament, m’he quedat de pedra escoltant i llegint comentaris d’usuaris habituals i fins i tot compulsius de les xarxes socials, estripant-se les vestidures escandalitzats per la notícia de trafica de dades, en teoria confidencials segons els protocols de seguretat de la companyia, pertanyents a 50 milions d’enganxats de bona fe a Facebook, filtració que entre d’altres finalitats il•legals i mafioses, varen servir per decantar les eleccions nord-americanes i el referèndum del Blexit. Els usurpadors de dades privades de parroquians han explicat que es va tractar d’un “problema informàtic” puntual i que “no tornarà a passar”, excusa de mal pagador dels enxampats “in fraganti” cagant-la, com el nostre monarca emèrit. I per fer-se dispensar la infidelitat han negat que l’operació ajudés Trump a desempallegar-se políticament de la seva rival - vés per on! -, sinó que simplement pretenien deixar-li la imatge pública com un drap brut, fent circular tota mena de badomeries. És a dir: influïen subtilment en el subconscient crèdul de l’electorat perquè una determinada reputació fes fàstic i li giressin la cara. Tant se’ls en donava si aquesta manipulació acabava donant vots a Donald, ja que aquest, en tant que impulsor i principal beneficiari de la cerimònia de la confusió, ja li estava bé l’ull de la cara que li havia costat l’encàrrec, si li’n restava a Hillary.

Just per aquesta raó, quan avui escolto o llegeixo que milers d’usuaris reneguen de les bondats de Facebook, assegurant que no en volen saber res més de les seves potineries i martingales, jo els hi responc que, francament, no em puc creure que ara facin el paperot de sapastres decebuts, perquè no m’empasso que vinguin de l’hort amb un lliri a la mà. Que no els hi varen ensenyar, de petits, que ningú regala res per res? En el món dels depredadors que han segrestat i colonitzat Internet - Facebook i Twitter, en primera fila -, res surt de franc als seus clients. Que quin és el preu que cobren aquestes companyies als seus usuaris? Doncs paguen amb privacitat manllevada abusant de la confiança, la qual molts enlluernats per les facilitats que hi troben per realitzar el seu narcisisme i fins i tot l’histrionisme, tan ingènuament prodiguem flaixos de la seva vida privada, s’apunten o es deixen apuntar indiscriminadament a tots els grups sense ni mirar amb qui s’acomboien, cliquen el fàcil “m’agrada” compulsivament fent-se còmplices d'opinions o bajanades de dubtós gust, i com que costa tan poc reprodueixen vídeos o imatges contaminades amb virus i missatges subliminals, de procedència més que dubtosa. Però mentre la parròquia de les plataformes socials sigui tan alegre i confiada perquè tot és possible i de franc, per a elles el negoci va de conya.

No obstant això, a la meva manera de veure, els usuaris no hem de reaccionar plantant-los, sinó aprofitar-nos en positiu de totes les avantatges de l’invent, procurant deixar-hi el mínim de pèl privat possible. Si us serveix d’exemple, jo reconec que sense Facebook poc podria mantenir en dansa el blog de reflexions que he continuat sense interrupcions, des de 2009. Però llevat d’aquesta activitat que satisfà amb escreix la meva vocació d’escriptor i em permet comunicar-me digitalment amb molts més lectors que des d’un diari convencional, no utilitzo la plataforma per res més que per desitjar felicitat a totes les amistats virtuals el dia del seu aniversari. No hi he deixat cap frivolitat – diguem-ho així –, de la que em pugui penedir demà. Per les reflexions no hi pateixo: reflecteixen exactament la meva opinió, conseqüent amb el principi del blog: “No ens deixem prendre el dret a pensar i a dir sempre el que pensem” i ja s'hi poden quedar per sempre. Per tant, mentre de Facebook en tregui profit pràctic i sa no li giraré la cara, tot i que no li confiaré més informació personal que la estrictament necessària i no participaré mai en el seu safareig, per facilitats que em doni aquest “gran germà”, perquè no puc estar-ne segur de que no posi les meves indiscrecions en venda al mercat de la xafarderia o de la manipulació. Com que no m’he mamat el dit, avui no em sorprenc de l’escàndol que Facebook ha organitzat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada