PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 19 març
2018)
– Cada vegada que hi ha rebombori mediàtic a l’entorn d’un crim de
sang i fetge, sobretot si les víctimes són dones o criatures, s’enceta la veda
sobre la conveniència d’implantar la cadena perpètua - versió camuflada -, o
directament la pena de mort per castigar - venjar-se? - els criminals. A
aquesta creuada justiciera s’hi apunten molts toca-sons sota l'impacte
emocional des del carrer i, també, alguns polítics que no tenen pas res de
tanoca però des dels seus escons s’afegeixen a la festa per a no perdre quota
de vots. I per acabar-ho d'arreglar més d’un clergue des de la trona aprofita
per declarar-se partidari de la llei del talió, si serveix per mantenir o
ampliar parroquians, per no parlar dels xarlatans professionals en representar
tots els papers de l’auca, des de tertúlies més serioses a les més
inversemblants.
És veritat que resulta una putada per
als familiars i amics de les víctimes, en particular, i per a la societat en
general, que un assassí a sang freda, un atracador violent o un violador sàdic
purguin només una part de la seva condemna perquè a la presó van fer veure que
eren bons minyons, i surtin al carrer malauradament més macats moralment que
quan van entrar a la cangrí, reincidint criminalment en pocs mesos de
llibertat. Tanmateix és una putada encara més grossa, que un presumpte culpable,
sense que se n’hagi provat la responsabilitat mitjançant un judici just i
neutral, sobretot si el delicte que se li vol encolomà no té res a veure amb terrorisme,
violacions, estafes o extorsions, ni porta les mans tacades de sang, es
podreixi a la presó preventivament, només per si de cas o obeint consignes
repressores.
I, per tant, a la meva manera de veure
em sembla d’una manca de coherència democràtica colossal, que enlloc de
debatre’s al Congrés si és pertinent o no la pena de presó permanent revisable,
deixant-se de demagògies i carrincloneries, no s’entomi aquesta l'aberració
injusta i insuportable de la presó preventiva, violant barroerament un dret
humà tan essencial com és la presumpció d’innocència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada