Follow by Email

dilluns, 12 de març de 2018

QUÈ PASSARIA SI TOTES LES CONVERSES PRIVADES I ELS PENSAMENTS ÍNTIMS ES FILTRESSIN?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 12 març 2018)

– Doncs que es confirmarien dites més velles que l’anar a peu, com ara: les aparences enganyen, no és or tot el que llueix i no et refiïs ni de la camisa que portes, per no allargar més el repertori de frases fetes. L’últim passerell arreplegat dient en privat allò que en públic en blasmava amb cara de set jutges, ha estat el diputat, militant d’ERC i heroi sobiranista Lluís Salvador, fent barrila amb el batlle de Sant Carles de la Ràpita, també il•lustre republicà, sobre la millor manera de fer la selecció d’una dona per ocupar la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat. En el transcurs d’aquesta conversa “distesa”, es senten clarament expressions masclistes tan poca-soltes com que tenir les mamelles més grosses sigui un mèrit per ser consellera. L’autor d’aquest estirabot ja ha confessat que se’n penedeix d’haver-ho dit i ha demanat perdó, llàstima que seguidament s’hagi fet la víctima assenyalant els enemics del sagrat Procés com a culpables d’una filtració interessada. Ai, ai, ai, que patirem!

A la meva manera de veure, és evident que qui després de vuit mesos de disposar d’un material tan sensible s’ha decidit a filtrar-lo a la premsa no és, precisament, una bona persona, com tampoc ho són aquells per qui treballa ja que han fet aquesta canallada per treure’n profit polític en esbombar-ho, i tampoc són millors persones els empresaris periodístics que sent conscients de les conseqüències malvades optaren pel benefici immediat que dóna publicar escàndols. Però per miserables que siguin els que violen la intimitat de les persones, per la qual cosa mereixen un escarment exemplar, no justifica que siguin unes males bèsties per fer servir una pràctica democràtica vomitiva com excusa per disculpar que persones en qui la ciutadania confia per aconseguir la regeneració de la política i de la societat, en la intimitat deixin anar els seus pitjors instints i parlant amb els amics es permetin bajanades tan grosses com les que els voltors de torn han enxampat per casualitat buscant una altre tipus de material; però les rates de claveguera no deixen res per verd si pot servir per fer mal a tercers, encara que sigui trepitjant-los drets fonamentals. Tanmateix, repeteixo i remarco: el fet que furgar en la intimitat de les persones sigui de miserables, un cop ha transcendit el que ha transcendit, un polític decent no pot pensar que demanant perdó tot queda resolt. Qui en la intimitat pensa esbiaixat, no es mereix la confiança dels ciutadans. I encara que jo no sóc dels que creu que a vegades el fi justifica els mitjans, en aquest cas concret millor que se sàpiga del peu que calça en la intimitat, un polític de la categoria del senyor Lluís Salvador.

Ara bé, dit això i prenent el rave per les fulles, potser que reflexionem tots plegats si allò que barrufem en privat, de portes endins amb els de casa o amb els amics de confiança, ens faria caure la cara de vergonya si s’arribés a esbombar i per a tothom esdevinguéssim un llibre obert. Suposo que de gràcia ens en faria ben poc! Però, ai las!, la solució no passa per reformar dràsticament el codi penal perquè a qui violi la privacitat dels altres li caiguin els castics i les multes més severes, sinó que el que cal és que cadascú es faci un rentat de boca i de cervell amb lleixiu, perquè el que es digui o es pensi en privat es correspongui amb allò que es predica en públic. I en tot cas, que abans de tirar la primera pedra, cadascú faci examen de consciència per veure si està lliure de culpa. I ja que ha sortit la qüestió de la consciència a la conversa, en Lluís Salvador és amb ella amb qui té de negociar si n’hi ha prou demanant perdó i que no hi tornarà a fer-ho mai més, seguint l'exemple de l’ex-monarca, o un polític republicà està obligat, com el Rei, a fer quelcom més que picar-se el pit en senyal de penediment de cara a la galeria..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada