Follow by Email

divendres, 23 de març de 2018

QUAN S’ADMINISTREN DINERS DELS ALTRES O VOTS DELS CIUTADANS, S’HA DE MIRAR MOLT PRIM


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 23 març 2018)

– Sí, perquè de corrupte, quan es gestionen patrimonis i diners públics, no n’és solament el que posa les mans a la caixa i se n’unta els dits, sinó també des qui té les mans foradades passant per qui no es preocupa d’acompanyar amb plans de viabilitat seriosos, els projectes que pretengui encolomar a una administració, a un poble o a tot un país. I és que quan els ciutadans ens queixem dels polítics perquè ens sembla que no administren prou bé, ho fem de bona fe, en la creença que hi tenim tot el dret a passar comptes, per la senzilla raó que les cireres que remenen els polítics i els administradors públics en general són les cireres que hem aportat, si us plau per força, els contribuents suant més o menys la cansalada. Qualsevol administrador de patrimonis aliens, doncs, ha de posar-hi els mateixos cinc sentits i l’interès que posarien si fossin propis, perquè en ésser diligent, honrat i bon negociant es basa la reputació d’un polític que no sigui de pacotilla.

Em sembla que tots podeu estar d’acord en aquesta reflexió d’avui, referida en principi a l’administració de quelcom tan preuat com els diners manllevats a les persones en forma d’impostos, però que té una derivada d’actualitat si l’estenem a l’exigència d’administrar els vots que uns ciutadans contents i esperançats varen dipositar a les urnes el 27-D perquè farcissin un govern eixerit, disposat a tirar endavant per sortir-se'n Catalunya amb dignitat de l'atzucac en que està empantanegada. Després de tres mesos de tirar-se plats pel cap de sotamà, d'anades i vingudes de Bèlgica a Barcelona, de fer la puta i la ramoneta parlant es veu pels resultats del sexe dels àngels, de marejar la perdiu de mala manera, ahir varen llençar a la bassa sense vergonya els vots confiats per ciutadans contents i esperançats la vigília dels innocents, ciutadans que ens sentim enganyats i decebuts fins a l’enèsima potència perquè es de capsigranys repetir els mateixos errors que la legislatura passada, caient en mans d’uns socis que no han estat mai per fer pinya sinó per dinamitar el sistema. A la meva manera de veure, els polítics que han dilapidat els vots sobiranistes que sumats tenien la majoria parlamentària tampoc administren bé el patrimoni electoral, i cometen una mena de corrupció per qual no trobo ara mateix l’adjectiu apropiat, però que és tan o més fastigosa i escandalosa que l’altra, francament. I el que sigui frare, que prengui candela i s’hi posi fulles.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada