Follow by Email

diumenge, 4 de març de 2018

FRANCAMENT, ÉS DE BOJOS!


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 4 març 2018)

- Quan els ciutadans es posen les mans al cap i se’n fan creus que el drama seriós, tirant a èpic, que s’estava representant a l’escenari polític hagi degenerat en sainet d’allò més tirat, desenganyeu-vos que la política té un gros problema de credibilitat. I com que en la societat democràtica que hem escollit com a sistema de convivència, la política i els polítics tenen un paper essencial perquè tot rutlli, hi hagi pau i tranquil•litat, i tothom visqui tan dignament com correspon a una persona humana; quan els que en viuen de la política, enlloc de treure les castanyes del foc al ciutadans es dediquen a tirar-se els plats pel cap i a jugar-se el futur del poble que representen i en teoria serveixen, entestant-se en fer entrar claus per la cabota, aquest poble té mala peça al teler.

Fa 70 dies de les darreres eleccions autonòmiques - convocades i acceptades pels participants sota les regles de joc de l’article 155, perquè el president legítim es va desdir en el darrer minut de convocar-les ell per salvar els mobles d’un procés sobiranista a la deriva -, i la majoria parlamentària independentista ha estat incapaç de posar-se d’acord per formar un govern que tregui Catalunya de l’atzucac en que es troba pels gravíssims errors de càlcul polític comesos pels estrategues de la moguda, des que la sana pressió exercida des del carrer per una societat civil indignada va aflorar la competència latent entre dos partits hegemònics per acaparar el lideratge de l’independentisme.

La imparcialitat dels historiadors del futur passaran el rasclet i posaran en relleu els errors comesos, no per mala fe esclar, sinó per excés d’entusiasme, sobretot confonent els desitjos amb la realitat. I ens diran si no es de boixos que quan la situació és la que és – sobretot sense una majoria social que avali democràticament la independència -, no s’hagi escarmentat, a més a més veient com l’Estat exerceix la repressió descaradament a l’empara de la seva Llei, i es continuí marejant la perdiu amb declaracions i contradeclaracions eixorques. I quan semblava que s’havia arribat a un principi acord, sinó pragmàtic almenys positivista, una minoria insignificant de la majoria parlamentària – la CUP, castigada electoralment amb la pèrdua d’un 60% de la seva representació anterior, que per alguna cosa serà -, tira per terra l’esperança i trenca una vegada més l’entesa. Suposo que alguns ingenus mesells d’aquesta actitud en diran coherència, a la meva manera de veure és riure-se'n del mort i de qui el vetlla. De bojos, vaja! I a Madrid, la Soraya, se’n riu batent les orelles.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada