QUI ESTABORNEIX LA DEMOCRÀCIA? ACLARIM-HO D’UNA VEGADA!.

QUI ESTABORNEIX LA DEMOCRÀCIA? ACLARIM-HO D’UNA VEGADA!.- Comprovo estupefacte que en aquest país, l’establishment té la barra d’omplir-se la boca, a tot arreu on se l’escolten, amb elogis sobre la teòrica igualtat dels ciutadans davant la Llei, la Hisenda o la Sanitat pública, per exemple. I em quedo espatarrat de com guanya adeptes la perversa fal•làcia de presentar les autèntiques víctimes de la manca d’un esperit democràtic autèntic com a desestabilitzadores del sistema, fent córrer sense que cap patum de la intel·lectualitat instal·lada en el sistema els contradigui, entre d’altres calumnies, que els participants en mobilitzacions pacífiques de protesta per la deficient gestió de l’administració pública, pretenen carregar-se la convivència ciutadana. Potser ha arribat l’hora en que cal respondre enèrgicament als padrins d’aquestes insídies, que tenen més números com incendiaris de la democràcia, determinats personatges mal educats, que sovint pontifiquen des de les menjadores governamentals i que es creuen en possessió de la veritat absoluta, per la gràcia de Déu. A mi em varen ensenyar que l’essència de la democràcia rau en escoltar-se tothom, precisament perquè el monopoli de la veritat no el té ningú, i que per arribar-nos a entendre els uns amb els altres és imprescindible posar-se en el lloc del que tens davant defensant un punt de vista diferent al teu; precisament perquè el monopoli de la veritat no el té ningú, fins i tot el Papa de Roma va renunciar al privilegi que la seva paraula fos infal•lible.

La democràcia comença a anar de gairell quan les diferències d’opinió no se saben resoldre enraonant serenament. Perquè si el ciutadà per fer-se escoltar ha d'acabar sortint al carrer per expressar a crits tan fort com puguin perquè els que es fan el sord a les seves queixes enraonades se n'assabentin, malament anem. Però mentre el ciutadà actuí pacíficament per fer-se sentir, la democràcia no grinyola sinó que més aviat es legitima. Ara bé, quan un ministre o tot un govern passen olímpicament de parar atenció a les reivindicacions legítimes, els que estan burlant-se de la democràcia són ells, per mesells, prepotents i incompetents. Que quedi clar, doncs, per evitar malentesos sobretot en uns moments que pinten bastos a casa nostra, que la democràcia només se salva gràcies al diàleg i al pacte. Malament si els governants-administradors, enlloc de ser valents i no defugir enraonar, s’amaguin sota les faldilles dels tribunals de justícia per desempallegar-se d'adversaris polítics o de representants de la societat civil, perquè encara que no vulguin adonar-se’n estan posant una corda al coll a la democràcia, ja que la funció dels jutges no consisteix en protegir el poder de la crítica sinó en salvaguardar els drets individuals dels ciutadans que des del poder es trepitgin. En resum: qui dóna el tret de gràcia a la democràcia, no són els ciutadans que protesten perquè aquelles declaracions d’igualtat davant la Llei, la Hisenda i la Sanitats pública siguin pura demagògia, sinó els governants que fan el sord, el cec i no saben què vol dir dimitir quan no s’està a l’altura de les circumstàncies. Que quedi clar i perdoneu les molèsties els que us sentiu al·ludits!