Follow by Email

dijous, 11 de gener de 2018

EL LABERINT PERVERS EN QUE ESTEM TOTS FICATS.-

EL LABERINT PERVERS EN QUE ESTEM TOTS FICATS.- Cada dia que passa tinc més la sensació que ens han enredat, ficant-nos de cap i peus en un laberint endimoniat en el qual, a par d’idees polítiques i filosòfiques enrevessades, ens debaten teories econòmiques enfrontades entre el malbaratament compulsiu i l’austeritat radical, un laberint terrible que et dona la impressió que algun mala bèstia vol pervertir la supervivència enmig de confusió i malícia. La majoria dels que hi estem atrapats, de bon principi no ens desesperàvem perquè teníem coll avall – entre d’altres raons perquè els polítics ens ho havien jurat i perjurat -, que serien capaços en quatre dies de trobar el desllorigador per a superar les crisis i la por. Però avui que tants s’han perdut dissortats en aquest laberint, per sort encara en queden uns quants que de cap manera estan disposats a tirar la tovallola i arronsar-se en un racó a esperar que uns líders mediocres i sovint caragirats acabin oferint-los com a solució el confort del ramat. Per encoratjar-se entre si, els no conformistes repeteixen vells mantres: que no pot ser que el laberint sigui una trampa, que algun forat hi ha d’haver per alguna banda, en el qual no ens hi fixem prou, En el fons, són recursos ingenus i voluntariosos per a no caure en la depressió ni en el derrotisme. Fins i tot, malgrat la frustració que destil·la el laberint, queda gent amb la moral alta que es passa el dia fent càlculs de probabilitats per trobar una sortida, i també hi ha indecisos que consumeixen les hores intentant desdir-se dels passos en direcció a l’esquerra, intentant refer el camí tombant cap a la dreta. O viceversa.

Ara bé, si poguéssim observar-nos des d’un núvol donant voltes i més voltes dintre d’aquest immens dèdal, quedaríem impressionats de veure com ens compliquem la vida anant amunt i avall com esperitats, enlloc d’asseure’ns d’una vegada a l’esplanada central del laberint i mirar de posar-nos d’acord per establir un mètode d’orientació per trobar unes portes que mirant-se el caos des de dalt sembla impossible que s’hi passi de llarg, en base a calcular rigorosament els riscos i els paranys, acceptant sacrificar els egos i acceptant incondicionalment la disciplina durant l’execució del full de ruta acordat, convençuts que si el laberint té sortida només serà possible arribar-hi comprometent-nos tots a caminar en el mateix sentit, colze amb colze, fins que no s’estigui fora de la ratonera en la que grans germans sinistres ens voldrien tenir atrapats per sempre més, multiplicant-ne per tant les dificultats per sortir-ne. Ara bé, si els atrapats rebecs arribessin a la conclusió que el laberint l’han sabotejat expressament una mena de dotze apòstols que es creuen estar per sobre del bé i del mal, per deixar-hi morir de fam o de inanició els que rebutgen formar part del ramat, potser si tant decidits estan a no rendir-se, acabin complint l’amenaça de tirar pel dret, fent volar el laberint pels aires. No seria la sortida ideal ni potser la que convindria, però cal no oblidar les lliçons de la història: quan un nus està tan embolicat que no hi ha manera de desfer-lo pacíficament amb els dits, no queda més remei que tallar-lo. Però el que em preocupa de veritat, és que comença a ballar-me pel cap la sospita que els promotors del laberint estarien encantats si algun indignat acabés prenent foc a la metxa, pensant que un pet com un aglà de l’embolat seria bo pels seus interessos maquiavèl·lics.            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada