QUANTS VIUEN A L’ESQUENA DE LA INDÚSTRIA SANTA CLAUS?.-

QUANTS VIUEN A L’ESQUENA DE LA INDÚSTRIA SANTA CLAUS?.- Encara que pugui semblar-vos mentida, emparant-se en les il•lusions de la mainada – siguin seguidors del Pare Noel o dels Reis d’Orient -, hi ha tota una indústria disposada a treure’n suc. En aquesta època de l’any aterren a Laponia, per exemple, una vintena d’avions diaris, tant particulars com comercials, que desembarquen famílies enteres procedents d’arreu del món que es deleixen per viure durant unes hores entremig de quantitats industrials de neu i de disfressats de crons de Santa Claus, i varis indrets del territori es disputen el cartell de “ poble natal de Santa Claus”. El govern finlandès, que també la sap llarga, manté un codi postat dedicat al pare Noel, el qual atrau un fotimer de cartes anuals i de la llegenda del barbut i panxut Santa en viuen uns quants llestos amb l’esquena dreta, començant pels tres o quatre personatges més espavilats, que insisteixen en reclamar per a ells la reencarnació de l’autèntic pare Noel. A Rovaniemi, per exemple, la ciutat que més bé ha promocionat la seva pretensió d’ésser considerada la casa pairal del fabulós distribuïdor de joguines han registrat, com si es tractés d’una vulgar patent, la marca: “el poble natal oficial de Santa Claus”. I la identitat de la persona que l’encarna es manté en un rigorós secret. Però, en canvi, a menys de dos-cents metres de la mansió del Santa oficial, hi ha un establiment des d’on un finlandès anomenat Kali Eskeli, de 65 anys, fa la comèdia i quan es baixa el teló del negoci, en acabar la temporada, viatja fins a les illes Canàries per oblidar-se del fred i la neu a l’escalf del sol. Aquest sí que quan fa el “jo,jo,jo!” característic del seu personatge, ens podríem preguntar si se’n fot del mort i de qui el vetlla.

De manera que els que pateixen per la creixent secularització de la commemoració del naixement de Jesús, que cada any que passa preval més l’aspecte comercial que no pas el fet religiós, només necessiten visitar Finlàndia per aquestes dates o qualsevol centre comercial del poble més insignificant del món occidental per confirmar els pitjors pronòstics dels que voldrien preservar de la fam dels mercats les tradicions cristianes més genuïnes. I no només els occidentals han caigut en el parany parat pels munyidors del consumisme salvatge, sinó que l’any 2010 el president de Xina, Xi Jinping, aprofitant una visita oficial es va desplaçar fins a Laponia per fotografiar-se amb el Santa Claus oficial que va rebre encantat el representant d’un mercat verge de milions de consumidors potencials. Calculeu l’envergadura del negoci, tenint en compte que dels 330.000 visitants que peregrinen a Laponia paguen 50 euros per fotografiar-se amb Santa Claus i els hi escuren les bosses a les dotzenes de botigues plenes a vessar de souvenirs, entre els quals, naturalment, no s’hi pot trobar cap pessebre. Per cert, un exemple que em sembla eloqüent del materialisme que envolta el cicle de festes nadalenques podria ser el missatge que una nena canadenca de 9 anyets va deixar escrit a la porta de casa seva amb un spray de color vermell: “Santa Claus, aturat aquí, deixa’m els regals i emporta’t el meu germà”.