Follow by Email

dimecres, 3 de gener de 2018

ÉREM POCS I HA PARIT LA BURRA.

ÉREM POCS I HA PARIT LA BURRA.- Com a demostració pràctica de que “l’embolica que fa fort” no té aturador en mans de descerebrats, i de que sempre es pot superar la darrera ocurrència d’un toca-sons, una colla de pallussos disfressats amb pell de polític de pa sucat amb oli han proposat la secessió d’un bocí del territori català de la seva matriu natural, marca Catalunya, per dissoldre’s com un bolado madrileny en la marca Espanya. Aquesta criatura bordenca fruit de forçar perillosament l’estatus quo de la convivència, només per fer la punyeta, ja té nom escollit pels tocòlegs o llevadores de la gran parida, mentre els pares del nyap no surten de l’armari per vergonya: Tabarnia. És un nom que per poc no coincideix amb el del lloc on es devia consumar un coit tan contra natura: una taverna. I és que, francament, només s’entén aquesta broma com a resultat d’una nit de borratxera amb vins picats d’una mala anyada.


Tampoc s’entén que els responsables intel•lectuals d’aquest petit monstre s’amaguin sota les faldilles de plataformes instrumentals d’un determinat partit polític que no desaprofita res per verd a l’hora d’afegir llenya als diversos focs que cremen pel país, perquè des de fa temps s’ha especialitzat en pescar vots quan les aigües baixen tèrboles, ja que si no fos en aquestes condicions extremes d’ambigüitat calculada difícilment omplirien la seva urna particular el dia de les eleccions. Ara bé, amb l’acudit de Tabarnia han superat el rècord de les seves bestieses, malgrat la veritat sigui dita, jo gosaria assegurar que ni ells mateixos farts de vi pensaven que tants tanoques els hi seguirien la corrent. El Déu que els pela! Però com que som en un país prolífic d'imaginacions desbordades, i també d’una mala baba espatarrant a l’hora de riure-se’n del mort i de qui el vetlla, un grapat important de practicants de la conya marinera s’han afanyat a suggerir als promotors de la surrealista secessió himne, bandera i tota mena d’estirabots per alegrar la festa. És una bestiesa tan absurda com aquell bastard intent d’un nefast ministre de cultura, quin nom ni es mereix ésser recordat, que va inventar-se l’idioma Lapao com a substitut del català per “segregar” lingüísticament la Franja de Ponent, de Catalunya. Espero que com aquell esperpent, la insensatesa de Tabarnia acabi a les escombraries..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada