LA CULPA ÉS TAN NEGRA QUE NINGÚ LA VOL, MAI.-

LA CULPA ÉS TAN NEGRA QUE NINGÚ LA VOL, MAI.- Arrel del darrer episodi de gent bloquejada tota una nit a la carretera durant una nevada per manca de previsió, tothom que hi pot tenir alguna cosa a veure s’espolsa les puces i traspassa la responsabilitat al del costat, fins que recau sobre el cap dels que van quedar atrapats al caos i que, teoria, són les víctimes. Que si ja sabien que faria mal temps, que si a qui se li acut aventurar-se amb criatures, que si no es portaven cadenes i els que en portaven no sabien com posar-les, que si no portaven menjar de sobres, que si al dipòsit hi havia carregat el combustible just per arribar a casa en condicions normals, que si... Tot excuses de mal pagador dels polítics d’un país, en el qual les paraules contrició i dimissió no figuren al vocabulari. Jo recordo, de la meva època d’assessor laboral, que retreia a la inspecció que en cas d’un accident de treball se la carregués d’entrada sempre l’empresari per defecte, encara que el treballador fos un penques que es passés per l’arc del triomf la les mesures de protecció i les normes de seguretat. Emparant-se en l’Ordenança resulta que, cito literalment, “en cas d'accident, l’empresari era responsable inclús de les conductes temeràries dels seus treballadors”. És clar, pretenien que l’empresari estigués “in vigilando” les 24 hores del dia. Per la mateixa regla de tres, doncs, al govern en tant que gerent del país se li hauria d’exigir també la responsabilitat “in vigilando” i, en conseqüència, ser multat després de posar algun càrrec a disposició de qui correspongui.

Però a Espanya els que governen són diferents i prefereixen buscar tres peus al gat i carregar el mort a qui sigui, menys al que tenia com a mínim d’estar al peu del canó de l’operatiu de prevenció des del primer moment, per coordinar almenys simbòlicament les mesures a prendre, enlloc d’estar-se darrera el propi ministre de l'Interior a la llotja d'un camp de futbol, pendent d'un Sevilla-Batis mentre els ciutadans que tornaven de cap de setmana quedaven atrapats a la ratonera d'unes autopistes col·lapsades per una nevada anunciada des de feia dies. Una Associació de la Guàrdia Civil ha reclamat la dimissió o la destitució del Director General de Tràfic per incompetent, però aquest funcionari, que és amic personal del ministre que veia futbol, ja ha dit que ni pensar-ho de deixar la moma del càrrec, que la culpa fou de la neu torracollons i poc patriota i dels ciutadans que havien sortit a la carretera sense prendre les mínimes precaucions. I de la concessionària de l’autopista privada, com si el govern hagués transferit a aquests gestors les competències de transit. És que els gamarussos del govern no saben que aquesta competència és indelegable i menys en moments d'emergència? No és la primera vegada que passen disbarats com el de la nit de Reis un dia de mal temps. Fa anys, quan manaven els socialistes, per un merder semblant el diputat Rajoy va acarnissar-se amb la llavors ministra de Foment, argumentant les mateixes raons que ara li toca encaixar al seu ministre. Però ni llavors va tenir cap altra conseqüència tot l'enrenou que estar de bronca al Congrés durant uns quan dies, com passarà ara, i com a única disculpa als perjudicats de veritat s'escoltaran unes paraules protocol•làries dites des de darrera un faristol oficial, que els hi sonaran més que com a disculpa sincera, com aquell antic lament que resumeix tota la immensa impotència dels perdedors: “tu-ru-rut!, qui gemega ja ha rebut”.