LA JUSTÍCIA EFICIENT

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 1 novembre 2017)

LA JUSTÍCIA EFICIENT.- Corren que se les pelen – una expressió que em va quedar del meu professor de geografia, quan estudiava Humanitats al vell seminari de Girona -, els fiscals i jutges per posar de cara a la paret els subjectes querellats per haver participat en aquesta moguda que, per entendre’ns i resumir, anomenarem procés. Hi ha causes que es podreixen als despatxos judicials anys i panys, incloses moltes de polítiques esquitxades de corrupció, però es veu que les obertes per amorrar els brots de sobiranisme, secessió o simple exigència del dret a decidir posant urnes, tenen prioritat absoluta, i en unes hores s’amaneixen plecs de càrrecs que tenen centenar de folis de xeixa impresa. Inclús Tribunals d'upa com Suprem i Constitucional fan hores extres i si convé treballen els dies de festa i tot, per complaure les presses dels seus senyors polítics. Que aquesta és una altra: massa sovint, per no dir sempre, es fa palès que sent com és d'impossible i aberrant pretendre servir dos senyors alhora i fer-ho honestament, la Magistratura – tot i negant-ho amb vehemència perquè no vol que sigui dit, malgrat els fets ho demostren a bastament –, coqueteja perillosament i simultània amb la Justícia i amb la Política. I com que servir a dos senyors fins i tot Crist va dir que portava a mal borràs, si passéssim per un sedàs actuacions judicials ben sonades dels darrers temps ens adonaríem que, per molta mà esquerra, bona voluntat i cataplasmes de neutralitat que s’hagin emprat en la redacció de les sentències, un dels dos senyors n’ha sortit més perjudicat que l’altre. I si no ha passat, sempre en queda el dubte; la qual cosa en certs casos és tan perillosa com la certesa.

Per aquesta raó és tan important que la separació de poders sigui evident i no només una expressió retòrica. I perquè sigui transparent i verificable només existeix un camí: que la mateixa naturalesa i control dels orgues judicials i el nomenament dels magistrats no estiguin contaminats pel poder polític. Em sembla a mi que poca polèmica hauria de provocar aquesta manifestació, fixant-nos en com es cobreixen les vacants del Tribunal Contitucional, del Consell General del Poder Judicial o de la Fiscalia General de l’Estat: amb escrupolós respecte a les quotes polítiques. I mentre aquesta situació de dependència més de la senyora Política que de la senyora Justícia no s'acabi radicalment, s’hauran de lamentar fets tan deplorables, per citar-ne només un dels més recents, com el que la querella de la fiscalia per rebel•lió, sedició i malversació contra els membres de la Mesa del Parlament i els membres del govern, porti com a referència interna: “más dura serà la caida”. Gracietes com aquesta en l’àmbit d’una Justícia honesta no haurien de quedar impunes i el responsable de la relliscada, per ser indulgent en el qualificatiu, ja se li hauria d'haver passat un drap per l'esquena, perquè com també va dir algú abans de Crist: la dóna del César a més de no ésser una puta, s’ha de comportar com les que no en són”. I per avui ja en teniu prou de material per reflexionar. Però perquè no acabeu amb mal de cap, penseu que aquestes anomalies judicials demà ja seran història; quan aneu avui al cementiri pareu atenció en algunes de les inscripcions que hi trobareu escrites als panteons més rumbosos i ho veureu clar: "sic transit gloria mundi", la qual cosa vol dir que demà passat tots calbs i els més prepotents també criaran les mateixes malves que els pelacanyes. Esperem que quan passi, almenys es preguntin si valia la pena ser tan malparits en vida.