Follow by Email

divendres, 10 de novembre de 2017

NO EN TENIEN PER PAGAR LA LLUM I TROBEN 400 MIL EUROS EN 24 HORES.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 10 de novembre de 2017)

NO EN TENIEN PER PAGAR LA LLUM I TROBEN 400 MIL EUROS EN 24 HORES.- A Jesucrist li han batut el rècord dels miracles: allò de la multiplicació dels pans i els peixos ha passat a la paperera de la història, davant la gesta de l’expresident de la comunitat autònoma de Madrid, que ha trobat en 24 hores quatre-cents mil euros (80 i escaig de milions de les antigues pessetes), per sortir de la cangrí. Això si que és un miracle, tenint en compte que no feia gaire el senyor Nacho González es queixava que no podia pagar la llum perquè tenia tots els comptes embargats. Però no és l'únic taumaturg que també ha desbancat Crist d’algunes plusmarques mundials en l'especialitat de fer miracles. L’antic president de la comunitat autònoma de les Balears, l’inefable pocavergonya Jaume Matas, per exemple, ha trobat el desllorigador per escarnir la llei: reconèixer que s'havia deixat corrompre a canvi d’estalviar-se la presó i tornar només una part del botí. I és que això dels “miracles” sembla que ja no tenen res de sobrenatural, sinó que s'amaneixen manualment i barroera, amb el màxim de naturalitat i, moltes vegades, sense amagar-se’n gens, perquè aquests tipus de “miracles” fan espavilat i donen “prestigi” de persona amb recursos i carregat d’amics, no pas desinteressats, certament, perquè determinats “favors” tenen preu, si no és que ja s'han pagat d’antuvi. I és que un favor de quatre-cents mil euros, no és per riure-se’n.


El meu barber, amb qui sovint en les tenim fent barrila sobre notícies d'actualitat, em deia l’altre dia: “jo voldria tenir aquesta classe d’amics, que en un moment donat tenen a punt milions a cabassos per treure’t d’un atzucac o alguna deixa de l’avi que m’esperés en qualsevol paradís fiscal per a un mal de ventre. Però, noi, tota la meva parentela devia estar escurada perquè d’herències miraculoses no n’he vist ni una”. No cal dir que jo tampoc puc fatxendar d'avis Florenci tan guapos, previsors i generosos com els d'en Pujol, però almenys els meus estaven sants com un roure perquè no em puc queixar de com els òrgans petits i grossos em van responent, sense haver hagut de recórrer, per ara, a les peces de recanvi passant amb una arrauxada de 3x1. Ara mateix, no voldria trobar-me a la pell de l’ex-alcalde Trias, que no sap com fer-s’ho per explicar “la deixa” de la seva mare i que encara que se l'havia de repartir amb dotze germans, poc o molt n’ha llepat alguna engruna. Si és veritat, i qual el riu fa tantes vegades que sona toca fusta, ja li compro algun dels seus maldecaps sobrevinguts al bon jan del senyor Xavier. Francament, però, cada dia m’adono del sòmines que dec ser quan tinc que fer equilibris per arribar a fi de mes, després d’haver pencat i cotitzat religiosament, tot i no ser de missa, a la seguretat social, mentre personatges com en Nacho González, l’Urdangarin, en Bàrcenas, en Rato i tants d’altres del repertori d’impresentables no s’estan de res, i malgrat declarar-se insolvents absoluts per restituir el que han robat, tiben de beta i quan els hi demanen una fiança milionària per a no dormir a la cangrí, en poques hores tenen a disposició una morterada de milions que espanta la terra. Que n’era de burro Jesús, perdent el temps multiplicant pans i peixos perquè no passés gana la parròquia o transformant aigua en vi perquè no s’aigualís la festa dels nuvis de Canà, al costat d’aquests mags moderns, que traginen els milions com si fossin garbes! Està ben vist que alguns no som d’aquest món, com s’esgargamellava el benaventurat d'en Raimon. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada