TRANQUIL.LITAT I BONS ALIMENTS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 23 novembre 2017)

TRANQUIL.LITAT I BONS ALIMENTS.- Des de fa anys que els gurus van tan desorientats, trencant-se les banyes per arreglar el món i veient que no se’n surten, que han acabat recorrent a una formula màgica per quedar bé amb la parròquia amb la vianda al plat: prengui-s’ho amb filosofia!, diuen; que ve a ser el mateix que dir que la cosa va per llarg. Però la filosofia té fama d’herba remeiera, que tan serveix per un mal de ventre com per un atac d’angoixa: no arregla gaire res definitivament, però tampoc ho espatlla. És, com si diguéssim, una cataplasma de sentit comú i de serenor, que reforça l’ànim de les persones en base a fer-les rumiar una mica i trobar en algun racó del seu caparró, per poc que es remogui, estímuls per tirar endavant o per controlar els maldecaps. La gràcia de la filosofia és que t’ensenya com enfrontar-te amb la realitat quotidiana, per caòtica que sigui, i saber-la explicar, passi el que passi, a partir de preguntes. Per aquesta raó, com deia el meu filòsof de capçalera, l’Eugeni Trias: “les èpoques millors per reflexionar coincideixen amb els temps de crisi o de conflicte”. El quid de la qüestió és que el bon filòsof no dispensa la veritat a garrafes perquè no té cap magatzem de veritats absolutes, sinó que el màxim que pot oferir és organitzar la recerca de respostes a totes les preguntes que no deixen dormir.

L’Umberto Eco, a la meva manera de veure posant-hi més pa que formatge, defineix el filòsof com aquell individu que constata fets consumats, com per exemple que el sol surt cada dia de bon matí o que determinats col•lectius animals, inclosos els humans, es comporten sempre igual i, aleshores, formula la pregunta del milió: per què? En Goethe li fa dir a Mefistòfel, al Faust, que: “on no hi ha fantasmes ni dubtes, sempre hi trobaràs un filòsof carregat de punyetes que te’n tindrà a l'abast un gavadal”. I en Ferrater Mora no desmentia el seu col·lega alemany, sinó tot el contrari, en reblar el clau: “el filòsof s’ocupa de formular les preguntes que el científic hauria de fer i sovint no s’hi atreveix”. És allò que ens passa a tots amb tanta freqüència, que ens capfiquem amb dubtes de caràcter moral i ètic, els quals arriben àdhuc a desestabilitzar-nos la vida, simplement perquè no ens dóna la gana de prendre’ns la molèstia de reflexionar-hi un poc. La utilitat del filòsof, precisament, és aquesta: proposar respostes a preguntes que fan patir, no perquè les amagui sota el coixí, sinó perquè té per costum pensar abans de parlar. Les qüestions que la filosofia ajuda a analitzar en la recerca de la veritat, no són allò que en podríem dir oli en un llum, perquè no resolen els problemes d’un dia per altre ni, potser, per al cap d’un mes. Per aquesta raó pot semblar que són respostes vagues, ambigües i abstractes que es resumeixen en aquella dita tan filosòficament assenyada: “tranquil•litat i bons aliments”. O aquella altra més directa que trobareu a casa de qualsevol pagès, mentre no se’n perdi la mena d'aquesta bona gent: “A les penes punyalades, i als disgustos, gots de vi!"