Follow by Email

dimecres, 29 de novembre de 2017

LA REVOLTA AL PAÍS DELS COLORS, EN DEFENSA DEL GROC

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 29 de novembre 2017)

LA REVOLTA AL PAÍS DELS COLORS, EN DEFENSA DEL GROC .- Els colors grisos i marrons, aquells que tenen més retirada amb el color de gos com fuig, varen conspirar per expulsar el groc de l’arc de sant Martí i els d’aquest col•lectiu, de seguida que en varen tenir constància, convocaren una assemblea per debatre una pretensió tan agosarada. Encara que els grisos estiguessin al poder, no eren ben vistos al país dels colors perquè els hi agradava massa de fer la punyeta i d’anar buscant les pessigolles, per qualsevol causa, a les minories vermelles, taronges, grogues, verdes, blavetes, indies i violetes que bastien l'arc de sant Martí. Jo diria que, en el fons, els grisos es movíem per pura enveja i ressentiment però ells asseguraven que no, que l’enveja no hi tenia res a veure, que només complien amb la seva obligació de mantenir l’ordre al país dels colors. I els toca-sons dels marrons assentien com babaus, perquè tot el que deien els grisos ja els hi estava bé mentre els deixessin tirar de beta sense fotre cop. Doncs vés per on el capgròs dels grisos és va emmarranar que el groc era un color que feia fàstic i s’havia de prohibir a l’arc de sant Martí i a qualsevol altre racó del país fins que se’n perdés la mena. “El groc és tan llardós i traïdor que no és mereix d'exhibir-lo enlloc, ni en públic ni en privat” – havia sentenciat el capgròs dels grisos.

Però els del col•lectiu de l’arc de sant Martí no estaven per fanfarronades, i de cap manera volien permetre que un gris de merda els volgués manar. El líder dels vermells va prendre la paraula a l'assemblea dels revoltats, per encetar el debat: “a mi sempre se m’ha identificat amb la revolució i m’han intentat cremar, empastifar, estripar infinitat de vegades, però no ho han aconseguit mai perquè represento un símbol, un ideal, i els símbols i els ideals no es poden fer desaparèixer per decret”. El representant dels violetes va anar més lluny: “a nosaltres no ens agrada significar-nos i quasi tot ens està bé, però si algú es vol carregar els companys grocs, per aquí sí que no hi passem” Els portaveus dels taronja i dels indis varen estar d’acord amb els anteriors oradors, mentre que el líder dels verds va anar més lluny i va fer una proposta: “perquè vegin els grisos i els seus escolans d’amen que els del sant Martí anem units, proposo que durant una setmana tenyim amb un pensament de groc cadascuna de les nostres túniques i així els hi donarem una lliçó als busca-raons dels grisos que ens governen”. Tots els colors varen aprovar la iniciativa per unanimitat i, a continuació, els grocs varen repartir entre els seus companys de l’arc de sant Martí mostres del color que els grisos volien prohibir, perquè n’afegissin una clapa als seus vestits. “Si no volen caldo, tres tasses” – va rematar el cap dels vermells, tot cofoi.
(Dedicat als catalans que llueixen un llaç groc a la solapa en senyal de protesta per les arbitrarietats dels grisos que ens manen)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada