PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 20
novembre 2017)
TRES DIES A L’UVI, L’ORDINADOR, PER
CULPA D’UN VIRUS BURLETA.- Dijous a darrera hora un virus burleta va envair el
meu ordinador i quan clicava la “b” m’escrivia la “w”, i així consecutivament
totes les lletres i, de tant en tant, com si el cursor fos un mico saltava tres
ratlles amunt o avall de l’escrit. Total que el vaig haver d’ingressar a l’UVI,
afectat d’un atac de bogeria fulminant. La culpa, segons el tècnic, la tenia un
virus anònim que havia rigut de tots els paranys antivirus que tinc muntats; però
em va tranquil•litzar assegurant-me que l’ordinador d'aquesta se'n sortiria i
que un parell de dies en observació al laboratori i pagant cent euros, quedaria
com nou. La llàstima és que hi havia un cap de setmana pel mig i no l’he pogut
rescatar de la clínica fins fa una estona. Però la cura li ha anat bé, com
podeu comprovar. Em sembla que durant aquests dies d'abstinència ho he passat
pitjor jo que no pas ell; almenys estic segur que l'ordinador no m’ha trobat a
faltar tant com jo. És veritat que en depenia per treballar i comunicar-me amb
el món, ja que sense la seva col•laboració sóc un zero a l’esquerra, un pobre
escriptor eixorc.
Aquesta experiència m’ha fet adonar, una
vegada més, de com en som de dependents de la tecnologia i quina sensació de fragilitat
ens envaeix quan algun d’aquests accessoris electrònics fa el burro. A més a
més aquesta fragilitat es percep amb més intensitat a partir del moment que el
tècnic et diu que no s’hi val prevenir ja que per bé que el tractis, quan peta
peta. I el que et deixa més parat és que normalment no se’l pot reparar fent-li
fregues o remenant-li les tripes un manetes: simplement necessita canviar-se-li
el mòdul o el relé que ha fet figa. Dos minuts per fer la substitució i paga
que és gata. Però estic content. Ja “funcionem”! Tant de bo tot tingués un
remei tan senzill la pífia de l’Agència Europea del Medicament, que a la
primera votació Barcelona ja ha quedat eliminada com a seu! Demà ens barallarem
passant-nos la culpa els uns als altres, però la veritat és que entre tots hem
matat l'oportunitat i ella sola s’ha mort. Fins demà, que serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada