QUAN SE SENT AMENAÇAT L’IMPERI DE L’OSSET SIMPÀTIC, ELS AMOS ENSENYEN LES VERGONYES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 24 novembre 2017)

QUAN SE SENT AMENAÇAT L’IMPERI DE L’OSSET SIMPÀTIC, ELS AMOS ENSENYEN LES VERGONYES.- Les Fundacions, per molt altruistes que semblin, massa vegades amaguen interessos que faria lleig desembolicar i que quedessin exposats a la vista de tothom. Hi ha excepcions, esclar, però a la meva manera de veure, es podrien comptar amb els dits de la mà. A mi mateix, en jubilar-me em varen proposar de gestionar-ne una, de Fundació; però me'n vaig desdir en adonar-me que més enllà d’un nom respectable les finalitats socials eren per despistar, ja que col•lateralment es pretenia amorosir les obligacions fiscals dels seus patrons. Ara en tenim als diaris un exemple pràctic de com els interessos amagats prevalen sobre els ideals exposats a l’aparador: amb la decisió presa per l’empresària Rosa Oriol - la que empara els ideals de sor Lucia Caram, una monja característica com sabeu, que promou la solidaritat sense treva -, d’esborrar del nomenclàtor de patrons de la Fundació que porta el seu nom, a persones tacades d’independentisme català. Segons el que ha transcendit de les seves explicacions, la presencia d’aquestes persones – la periodista Pilar Rahola i la dona de l’expresident Mas -, incomoda part de la clientela i contamina de retruc el prestigi comercial de la coneguda marca de joieria, de la qual un osset n’és la icona que perilla, víctima d’un d’aquests anatemes patriòtics que només se li poden acudir a tarats d'un país de pandereta.

No deu haver estat una decisió fàcil per a la senyora Rosa, però enmig de la por no se li ha acudit cap altre sortida, davant del rum-rum dels “mercats” escandalitzats perquè una Fundació benèfica, vinculada als joiers Tous, assegui entre els seus patrons d’honor personatges sospitosos de ser uns secessionistes sediciosos en potència. Ignoro si el rampell de la madrassa de l'imperi es justifica per una davallada real de les vendes o si només es tracta d’una asèptica mesura preventiva, per si de cas, davant les insistents insinuacions de boicot comercial. Sigui per un motiu o altre, em sembla fer tres reflexions a tall de puntualització:

1ª)- És vergonyós que patriotes espanyols reneguin de productes catalans, sabotejant i perjudicant activitats socials que no tenen res a veure amb el negoci de la família propietària del simpàtic osset.

2ª)- Es igualment penós i vergonyós que als amos de l’osset se’ls hi hagi arronsat el melic tan de pressa, i a canvi d'aturar les amenaces de perjudicar els seus interessos comercials i econòmics s'avinguin a fer el gest d'acomiadar les persones que fan nosa a una hipotètica clientela d’impresentables.

3ª)- I encara fa més pena que aquests personatges que, com si fossin un llast llencen escales avall de la seva torre de marfil, són els mateixos que quan necessitaven promocionar-se a través d'una Fundació de ringo-rango varen admetre com a patrons il•lustres i decoratius, precisament per ésser qui eren i, per tant, aprofitant-se descaradament del seu renom mediàtic o rellevància política, igual com devia passar amb altres noms del repertori, com en el cas de l’ex-ministre José Bono.

Un fàstic, vaja! Em sap greu per l’osset, que no hi té cap culpa, però a mi que, francament, ja no formava part de la meva col·lecció de capricis, ja se m’ha entravessat del tot senyora Rosa. Li dic amb el màxim respecte, però no m'ho puc callar.