Follow by Email

dimecres, 15 de novembre de 2017

LA TRASPERÈNCIA QUE VOLDRIA TROBAR A CASA DELS QUE EM GOVERNEN.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 15 novembre 2017)

LA TRASPERÈNCIA QUE VOLDRIA TROBAR A CASA DELS QUE EM GOVERNEN.- Ara que tothom es posa a la boca un concepte tan delicat com el que se’n diu transparència, penso que amb aquesta qüestió passa una mica amb com entenia allò de “la repartidora” aquell comunista característic: "tot es pot repartir mentre no es tracti de bicicletes, perquè jo en tinc una". Una transparència que no entri en massa detalls, vol dir que estem davant d’una transparència coixa, que és el que passa, per exemple, quan es volen netejar les finestres amb un drap brut: en el millor dels casos els vidres queden entelats i tot es veu borrós. El que jo, en tant que ciutadà, voldria és ficar el nas a la lletra menuda dels pressupostos generals i dels contractes d’obra pública, no en els macro números de les partides, sinó en les peculiaritats de cadascuna i, pel que fa als pressupostos, els balanços d'execució final. I també em faria gràcia conèixer noms i cost d’assessors de lliure disposició i càrrecs de confiança a cada ministeri, conselleria, diputació o ajuntaments de capitals. Tanmateix, posats a fer, que d’una ullada pogués saber qui és qui en tots els consells d’administració i comitès de direcció de les empreses públiques i quan costa mantenir cada rectoria.

I en benefici de la transparència en tots els racons de l’administració potser no seria balder que el contribuent pogués valorar els avenços en la millora de l’eficiència i de la despesa per consums corrents a cada departament (paperassa, telèfon, internet, llum...) o en la gestió (ràtio d’absentisme, temps de tramitació dels expedients, cost de les externalitzacions de serveis, mètodes d’organització racional de la feina...). Els desenganys en matèria de transparència administrativa, quan no s’està acostumat a que qui paga els sous dels funcionaris amb els seus impostos hi fiqui el nas sense filtres ni intermediaris, solen ser frustrants. Però portar la transparència fins a tots els racons és l’única manera com es pot regenerar el sistema de control administratiu de cap a peus, ja que no només els polítics en tenen la culpa del desori que sovint s’hi respira, sinó que a cadascú que hi treballa a l’administració pública – des del rei al encarregat de la neteja, com diria un castís -, la transparència li afecta individualment. I només s’aconseguirà un resultat satisfactori quan qualsevol ciutadà, prement una simple tecla pugui tenir accés a informacions tant de pissarrí com les que he posat com exemple. Pensem que les esquerdes que fa la corrupció a l’administració pública, la immensa majoria de les vegades tenen el seu origen en la negligència i desídia dels propis funcionaris i en la manca d’instruments fiscalitzadors per part del ciutadà.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada