TOTHOM PEL SEU COMPTE I CAMPI QUI PUGUI...-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 8 de novembre de 2017)

TOTHOM PEL SEU COMPTE I CAMPI QUI PUGUI...- Quan més dividits més amics, sembla ésser la conclusió dels partits que prenen posicions a la graella de sortida del 21-D, convocats pel govern central perquè els resultats electorals espera que facin passar per l’adreçador el govern rebec de Catalunya. Deixem clar per sempre, que dissoldre un Parlament autonòmic des de l’Estat, per molt que es convoquin eleccions immediatament, per postres amb part dels potencials candidats engarjolats preventivament, encara ens ho vulguin vendre com un exercici de pragmatisme democràtic, a la meva manera de veure té massa tics feixistes perquè pugui comprar-los l’argument. El que no acabo d’entendre, però, és que els partits catalans, inclosos els que es vanten de més pedigrí sobiranista, hagin fet en prou feines escarafalls a l’hora d’apuntar-se a aquesta farsa de cursa imparcial i neta. En unes circumstàncies tan singulars, amb presos polítics inclosos, el més assenyat fora que tots els que diuen maldar per una Catalunya sobirana s’arrengleressin a la sortida vestint un mateix maillot, encapçalats per un candidat de reconegut prestigi i notori consens. En Puigdemont, fent-se enrere del seu primer impuls de no competir, en un rampell patriòtic s’ha postulat per sacrificar-se patriòticament en ares de la unitat de l'equip sobiranista. Però la possibilitat de portar un maillot unitari no ha fet forrolla, més aviat tot el contrari. Tothom té apunt justificacions diverses per convèncer la parròquia que anar cadascú per lliure és el millor per al país; el que passa és que no sé si n'hi ha gaires que se la puguin creure aquesta excusa, perquè per poca atenció que hi posi hom s’adonarà que la prioritat en aquest moment, per als partits sense excepció, no és el país sinó la supervivència o la hegemonia de les seves respectives formacions. El partit que sembla té les de guanyar, perquè quan hom olora la victòria costa molt de fer un pas al costat. En canvi, els que saben que tenen les de perdre, perquè dissoldre’s en el poti-poti d’una llista unitària significa renunciar a marcar paquet per petit que sigui, i acceptar capitanies que no es comparteixen i tàctiques d'equip amb les quals no s’hi combrega.

Què farà l'encara president, doncs? Si no hi ha llista unitària semblaria que encapçalant-ne una de partit no seria el més encertat, ja que Puigdemont no és un candidat qualsevol mentre porti penjada a la solapa l’ensenya de “president de la Generalitat”. Però vet-aquí que el partit que ha recollit a bocins l’antiga Convergència i que està en capella d’un gori-gori més que cantat, l’única manera que té de salvar algun moble de la foguerada seria oferint als electors l’esquer d’un lideratge emblemàtic, raó per la qual no es pot descartar del tot que al "president de tots" el veiem embolicant-s'hi. En aquestes circumstàncies tan singulars, que no es poden comparar amb altres en que el president en funcions optava per la reelecció legítimament, jo li aconsellaria que ho deixés córrer, entre d’altres raons perquè de les urnes només en traurà una carbassa com una catedral, com la de Girona per descomptat, i aquest revés no se'l pot permetre en aquest moment. En resum: la guerra dels regnes de taifes ja ha començat anit, i tot hi estimar-se molt tots els “cavallers” participants en el torneig a la recerca d’escons, no us sorprengui que hi hagi més d’una esquitxada de fang i que es vessin moltes llàgrimes pels desenganys en el camí fins a la meta. Una contesa electoral és el que és, i per molt que es pinti de color de rosa immaculat, per si de cas que els contrincants es protegeixin les seves parts nobles i els turmells dels cops baixos i travetes que sovintejaran, malgrat el fair play. Amb una llista unitària això no passaria? Segurament igual, però es dissimularia millor, com s’ha palesat amb l’experiència del JxS, que les enganxades, morros i males cares han estat a l’ordre del dia, des de bon principi fins al darrer segon. De manera que sigui el que Déu vulgui...