EL COMPTE DE LA VELLA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 13 de novembre de 2017)

EL COMPTE DE LA VELLA.- Després de cada manifestació tants de caps tants de barrets, a l’hora de recomptar participants; ja se sap, en aquest món hi ha d’haver de tot: ni hi ha que hi veuen doble i d’altres que no hi veuen tres dalt d’un burro. La qüestió seria determinar si aquesta inexactitud visual en la percepció de la realitat és a causa de malaltia dels ulls, de murrieria, de malícia o, simplement, de no haver-se tret les lleganyes de bon matí. Per aquesta raó, jo per sortir de dubtes, quan uns diuen dos-cents mil i els altres un milió i mig, recorro al compte de la vella perquè aquesta dona m’ha demostrat que sempre l’encerta amb només quatre barems: “quatre i el cabo“, “feia goig”, “molts” o “moltíssims”. Un dia que li vaig retreure l’aparent manca de concreció científica de les seves lectures, em va respondre:” que et penses, que te’ls comptaré un a un? Això no ho fa ningú, per molt que amb cara de set jutges una colla d’espavilats experts sentenciïn que, de persones n’hi anaven 201.013 amb una precisió brutal. Fuig, home! Això no s’ho creu ningú”. I es que la vara de mesurar de la vella té poc repertori entre el “fer pena” i el “devessall”. I no us penseu pas que el seu mètode sigui estrafolari tirant a enganyifa com la dels experts que cobren a preu d’or la seva “prospecció científica”; el que passa és que hi ha una diferència radical de criteri en la base de càlcul utilitzada per ambdues fonts: la vella es deixa emportar per la flaire de l’ambient més que no pas per la quadriculació de l’espai urbà ocupat pels manifestants, que és el sistema utilitzat, diuen, pels experts en aquestes coses. A la vella és seguríssim que mai li donaran el Nobel de matemàtiques, però llamp me mau!, se n’emportaria de carrer el de sentit comú.

I és que entre “un parell de centenars de persones”, segons els experts, i el “quatre i el cabo” de la vella tampoc hi ha tanta diferència. I entre establir la participació en “mig milió” o deixar-la en “molts”, francament, no hi veig que la vella pugui ser bescantada de pixar fora de test. Ans al contrari, si ho claves en “mig milió”, sempre hi pot haver un saberut perepunyetes que els hagi comptat a dit un per un i demostri que només n’hi havia quatre-cents noranta mil. Llavors, ja has begut oli perquè qui s’equivoca de deu s’equivoca de mil! En canvi, si has dit “molts”, ningú et podrà acusar ni de que exageres ni de que et quedes curt. N’hi havia molts i para de comptar. Caram si n’és de llesta la vella! Segur que no l’atraparàs pas mai cantant la palinòdia: ella no es retracta mai dels seus comptes. Per aquesta raó, el seu diagnòstic d'assistents a la manifestació d'abans d'ahir entre Marina i Icària, va ser contundent i definitiu: “moltíssims!” Tants, que fins i tot en Rajoy s’hauria quedat parat, si no fos que té la mentalitat i la perspectiva visual estreta, pròpia d’un viatjant de gra cuit que no creu en res que no li asseguri la Soraya, e en absolut té en conte els comptes de la vella. Però la vella de la faula és punyetera com ella sola amb aquells que se la volen rifar; per aquesta raó, en veure que a Madrid posen cara de tossuts i mesells incrèduls quan ella parla de moltíssims, i que en Rajoy s’escolta més els contes a la vora del foc de l’Albiol i en Millo, rondina prou fort perquè la sentin i s'emprenyin una mica més: i encara no hi eren tots!