Follow by Email

dimarts, 28 de novembre de 2017

NINGÚ HAURIA DE PASSAR ÀNSIA PER RES .

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 28 de novembre 2017)

NINGÚ HAURIA DE PASSAR ÀNSIA PER RES .- La vida quotidiana de les persones està plena de petits incidents, que atempten i desestabilitzen la seva ordenada monotonia i massa sovint se les fa passar ànsia en va però per força. Des que t’entri un ratolí o un dragó al pis, o que s’esconyi la caldera d’aigua calenta just en començar un llarg cap de setmana d'hivern sense serveis de manteniment, o que s’hagin de suspendre rutines diàries previstes, per una inoportuna xacra de pares desconeguts o crònica. Hi ha persones més propenses que no pas altres a passar ànsia, és la veritat; i també ho és que segons qui de tot en fa un castell. Però en algun moment de la vida no podem pas negar que hem patit lleugers o importants atacs de pànic, davant imprevistos com els abans esmentats o degut a determinats estímuls negatius, com ara el bombardeig mediàtic sobre retallades de sous, de pensions o de prestacions socials, per posar un exemple. Tanmateix, no es pot negar que la majoria de víctimes d'angoixes temporals s’hi sobreposen i les superen posant en marxa mecanismes d’autoestima, però també n’hi ha bastants que de passar tanta ànsia en va acaben desenvolupant un pessimisme malaltís, que perdura inclús després d’haver-se resol satisfactòriament l’incident responsable de l’alarma: i si torna a passar-me?

Per aquesta raó, perquè hi ha persones més sensibles que altres a la sensació de fragilitat en un moment donat, sensació acompanyada d'inseguretat i d'impotència, des de la societat en general s’hauria de procurar tenir sempre a punt contrapesos emocionals imprescindibles per superar aquestes crisis. Per exemple, tramitant sense entretenir burocràticament les queixes ciutadanes derivades d’atemptats a la convivència diària, com ara sorolls, brutícia, actes incívics... Llegia fa poc que una casa okupada il•legalment al Raval, després de mesos d’exclamar-se els veïns i comerciants de la vora per les molèsties, pudors o exhibicions immorals que tenien de suportar, els serveis de neteja varen treure merda a tremuja en dos containers, però sense haver-ne fet net del tot ni prendre mesures severes contra els pòtols sense ofici ni benefici que se'ls havien estat rifant, als pocs dies hi tornaven com si no hagués passat res. Pregunto: es compensarà mai al veí tranquil, ordenat, net i bon ciutadà, pel patiment moral derivat de l’ànsia que ha estat passant tots aquests mesos, veient que no podia dormir dues hores seguides i que ningú se l’escoltés en serio, perquè la burocràcia el rebotava de taulell en taulell oficial? I quins mecanismes estan previstos per rescabalar les pobres persones que de matinada, els caps de setmana es desvetllen fins que clareja, per culpa dels escàndols dels clients que tanquen bars i establiments d’oci? Evitar que passin ànsia persones perquè no trobin resposta ràpida per part de l’administració responsable de serveis públics tan sensibles com seguretat ciutadana, sanitat o administració de justícia, haurien de figurar com una prioritat en tots els programes electorals; de la mateixa manera que haurien d’incloure els plans docents de totes les escoles, la preferència a ensenyar la canalla des de petits a conviure, gravant-los al front el principi que no hi haurà llibertat per a ningú, si tothom no respecta la llibertat dels altres i no escarneix ni critica l’autoritat que imposi ordre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada