PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 28 de
novembre 2017)
NINGÚ HAURIA DE PASSAR ÀNSIA PER RES .-
La vida quotidiana de les persones està plena de petits incidents, que atempten
i desestabilitzen la seva ordenada monotonia i massa sovint se les fa passar
ànsia en va però per força. Des que t’entri un ratolí o un dragó al pis, o que
s’esconyi la caldera d’aigua calenta just en començar un llarg cap de setmana
d'hivern sense serveis de manteniment, o que s’hagin de suspendre rutines diàries
previstes, per una inoportuna xacra de pares desconeguts o crònica. Hi ha persones
més propenses que no pas altres a passar ànsia, és la veritat; i també ho és
que segons qui de tot en fa un castell. Però en algun moment de la vida no
podem pas negar que hem patit lleugers o importants atacs de pànic, davant
imprevistos com els abans esmentats o degut a determinats estímuls negatius,
com ara el bombardeig mediàtic sobre retallades de sous, de pensions o de
prestacions socials, per posar un exemple. Tanmateix, no es pot negar que la
majoria de víctimes d'angoixes temporals s’hi sobreposen i les superen posant
en marxa mecanismes d’autoestima, però també n’hi ha bastants que de passar
tanta ànsia en va acaben desenvolupant un pessimisme malaltís, que perdura inclús
després d’haver-se resol satisfactòriament l’incident responsable de l’alarma:
i si torna a passar-me?
Per aquesta raó, perquè hi ha persones
més sensibles que altres a la sensació de fragilitat en un moment donat,
sensació acompanyada d'inseguretat i d'impotència, des de la societat en
general s’hauria de procurar tenir sempre a punt contrapesos emocionals imprescindibles
per superar aquestes crisis. Per exemple, tramitant sense entretenir burocràticament
les queixes ciutadanes derivades d’atemptats a la convivència diària, com ara
sorolls, brutícia, actes incívics... Llegia fa poc que una casa okupada
il•legalment al Raval, després de mesos d’exclamar-se els veïns i comerciants
de la vora per les molèsties, pudors o exhibicions immorals que tenien de
suportar, els serveis de neteja varen treure merda a tremuja en dos containers,
però sense haver-ne fet net del tot ni prendre mesures severes contra els
pòtols sense ofici ni benefici que se'ls havien estat rifant, als pocs dies hi
tornaven com si no hagués passat res. Pregunto: es compensarà mai al veí
tranquil, ordenat, net i bon ciutadà, pel patiment moral derivat de l’ànsia que
ha estat passant tots aquests mesos, veient que no podia dormir dues hores
seguides i que ningú se l’escoltés en serio, perquè la burocràcia el rebotava
de taulell en taulell oficial? I quins mecanismes estan previstos per
rescabalar les pobres persones que de matinada, els caps de setmana es
desvetllen fins que clareja, per culpa dels escàndols dels clients que tanquen
bars i establiments d’oci? Evitar que passin ànsia persones perquè no trobin resposta
ràpida per part de l’administració responsable de serveis públics tan sensibles
com seguretat ciutadana, sanitat o administració de justícia, haurien de
figurar com una prioritat en tots els programes electorals; de la mateixa
manera que haurien d’incloure els plans docents de totes les escoles, la
preferència a ensenyar la canalla des de petits a conviure, gravant-los al
front el principi que no hi haurà llibertat per a ningú, si tothom no respecta
la llibertat dels altres i no escarneix ni critica l’autoritat que imposi
ordre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada