Follow by Email

diumenge, 5 de novembre de 2017

SERIA UN BON MOMENT PER COMENÇAR A ACTUAR COM A REPUBLICANS RESPONSABLES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge/Dilluns 5 i 6 de Novembre de 2017)

SERIA UN BON MOMENT PER COMENÇAR A ACTUAR COM A REPUBLICANS RESPONSABLES.- Ara que cada dia per exigències del guió sembla que no tenim altre remei que sortir al carrer, per deixar constància del malestar ciutadà per l’empresonament dels dos capdavanters de la societat civil sobiranista i d’una part del govern legítim de la Generalitat, per la persecució dels fugats a Bèlgica, així com per l’estalonament pervers dels membres de la Mesa del Parlament simpatitzants amb l’independentisme, ¿per què no organitzar les necessàries i indispensables mobilitzacions ciutadanes de manera que, sense perjudici de fer el màxim soroll mediàtic possible, no es perjudiquessin ni l’activitat econòmica ni l’acadèmica, i que es procurés desllorigar el mínim possible el normal desenvolupament de la vida de les persones en general? Fer fressa paralitzant els serveis, les fàbriques, els comerços, les universitats i els instituts, tallant les carreteres en punts estratègics per muntar en minuts caos durant hores, és la manera tradicional i simplista de protestar, reivindicar o fer notar la indignació ciutadana, però com que s’és poc sensible als danys i perjudicis colaterals inevitables per molt tacte que es digui que s’hi posa, raó per la qual la llibertat d’uns vulnera la llibertat d’uns altres. Pregunto: ¿no ens faríem notar igualment els indignats per una cosa o per una altra, concentrant les manifestacions en horaris menys conflictius o en dies festius? Si ens prenguéssim la molèstia de pensar-hi una mica sense prejudicis, potser ens adonaríem que per aconseguir-ho només caldria posar-hi un pessic d’imaginació, tant pel que fa a la selecció del moment com en la forma d’exterioritzar-ho tot plegat. Només depèn de si l’objectiu de la protesta és fer quan més soroll millor, sense preocupar-se de les molèsties, o si, intel•ligentment, s’escullen les mobilitzacions prioritzant l’impacte social i mediàtic, sobretot a l’immens univers global, procurant causar les mínimes incomoditats a les persones i no extorquint la productivitat ni l’ensenyament, tan necessari per preparar professionals que puguin liderar el progrés de la futura república catalana, participant en igualtat de condicions que els millors de les altres nacions en la recerca científica o industrial.


Jo sóc de l’opinió que val més un cop excepcional ben donat - em refereixo a un cop propagandístic no a cap mostra de violència -, que no pas mil pessigades. La memòria mediàtica no oblida tan ràpidament les mostres excepcionals de protesta com les que esdevenen repetitives, perquè els “deja vu” cansen i avoreixen. M’explico, oi? Per exemple: si aconseguíssim plantar en ple cor d’Europa, a la mítica La Grand-Place (Grote Markt en flamenc), de Brussel•les, una gernació de sobiranistes catalans reivindicant el seu dret a decidir, l’impacte mediàtic seria tremend. Però tocant de peus a terra alhora de quantificar la dimensió de la convocatòria: desplaçant 200 autocars només garantim 10.000 manifestants. No cal, doncs, escalfar l’ambient fanfarronejant amb milions; encara que només en fossin vint mil, els manifestants concentrats, cap racó del món deixaria d’assabentar-se’n. I com aquesta, d’iniciatives en podríem trobar a dotzenes que permetessin “picar de peus a terra” ben fort, a l’ensems que la producció industrial i comercial no s’aturessin cada dos per tres i que els estudiants no deixessin d’estudiar quan toqués. Si ho volen provar, jo i uns quants més ens oferim per fer suggerències a benefici d’inventari... Seria, inclús, un reclam per a una república a les beceroles que la poguéssim vendre com l’única capaç de reclamar afer-rissadament els drets ciutadans sense que aquests deixin de complir cap de les seves obligacions, ni col•lapsin ciutats en hores punta. ¿Algú ha calculat quan costa en combustible cremat en va, per exemple, un tall de carretera? Potser em direu alguns que això és una utopia i jo us respondré que més una república nova de trinca permet totes les utopies, inclús aquesta de comportar-nos més civilitzadament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada