UN EXAMEN DE CONSCIÈNCIA DE TANT EN TANT, PER HIGIENE MENTAL.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 27 de novembre 2017)

UN EXAMEN DE CONSCIÈNCIA DE TANT EN TANT, PER HIGIENE MENTAL.- Un dels valors que em temo se’ns han escolat pel desguàs, per voler ésser més moderns o més enrotllats, és aquella bona costum de passar comptes amb un mateix, de tant en tant, a soles. En part, el que va fer-nos avorrir aquesta pràctica tan higiènica, és que se n’apropiessin descaradament algunes religions a la recerca de clientela, utilitzant l’avinentesa de netejar la consciència per fer-los un rentat de cervell. Però vet-aquí que un cop arraconada l’exclusiva religiosa en el monopoli de la ITV de les consciències, las darreres generacions d’executius agressius han popularitzat el principi que qui vol triomfar en aquest món competitiu cal que estaborneixi la consciència i els escrúpols, ja que l’experiència havia fet palès que matar-la del tot, com pretenien els revolucionaris radicals era, pràcticament, impossible. I per aquesta raó, van proliferar com bolets gabinets de psicoanalistes i d’altres consultors més o menys estrafolaris, especialitzats en complicar aquell examen de consciència tan senzill de temps reculats. La qüestió, en definitiva, rau en determinar si els remordiments de consciencia dels quals ara es pretén que ens en desempalleguem relaxant el sentit del bé i del mal, no sent tan primmirats amb la moral i la responsabilitat, realment serveixen per ser millors ciutadans i més bones persones.

Envoltats dels exemples de tants espavilats que es passen pel forro els preceptes i les normes de convivència i que, fins a cert punt, fan sentir ridículs i rucs els que no s’atreveixen a trepitjar la línia vermella de caure en el petit tripijoc esporàdic o en la temptació de la corrupció sistemàtica, em pregunto si la veu de la consciència ha emmudit per sempre o encara burxa cada vespre i no permet agafar la son, si no és a còpia d’empastillar-se. Em pregunto si tota aquesta trepa de corruptes de coll blanc que desfilen pels jutjats amb cara de fatxendes, senten la veu de la consciència alguna vegada perquè jo diria que poc se’n recorden d’on la tenen, ja que si no els deixés viure tornarien fins a l’últim euro que han arreplegat robant. Però també m’agradaria saber si els corruptes a la menuda – els que treballen “en negre”, els que se la decanten allargant les baixes laborals sobretot a la funció pública, els que fan trampa declarant la renda o els que rebaixen la dignitat per una misèria de recompensa -, no troben mal fet el que estan fent perquè tampoc s’escolten la consciència o perquè, comparades les seves petites faltes amb la barra i pocavergonya dels grans estafadors, consideren les seves relliscades peccata minuta. Si així fos, voldria dir que, com es vanten alguns, la mala consciència s’ha de pujar a les golfes com un moble vell o una rampoina. Avui, dia del mestre, potser és una bona ocasió perquè des de les aules es retorni a elogiar i fomentar un valor indispensable per comportar-nos com a persones.