UN GOVERN DE POCA CATEGORIA

Avui ja estan convocades concentracions pacífiques de ciutadans, emprenyats per la forma impresentable i gens democràtica com el govern central vol carregar-se la legítima determinació del poble català a saber l’opinió dels residents en aquesta autonomia, respecte a com els agradaria que fossin en un futur immediat les relacions amb Espanya, per  posar fil a l’agulla en un sentit o en un altre, en funció del resultat d’una consulta feta amb les màximes garanties democràtiques. Però com que aquest sistema enraonat de resoldre amistosament els problemes l’ha dinamitat literalment el govern central, fanfarronejant del seu poder absolut i fent palesa la seva nul.la sensibilitat democràtica, m’agradaria preguntar als dirigents del PP si han valorat objectivament, escoltant en silenci la seva consciència, la responsabilitat que assumeixen davant la història per les conseqüències nefastes que una intransigència tan encegada com la seva i una supèrbia incomprensible, si tinguessin cinc dits de front, poden causar a la convivència i la tranquil•litat d’un país que necessita com el pa que menja polítics amb categoria suficient, per ser dignes de governar pensant més en el benestar de les persones i menys en els seus interessos electorals.  Deixant de banda tot el reguitzell d’ofenses i greuges que ha suportat Catalunya en els darrers deu anys, l’última bufetada és haver transcendit que els estrategues electorals del partit li han recomanat a en Rajoy que deixés córrer l'enredo de l’avortament, i dediqués tots els seus esforços a amorrar la rebel•lió catalana, perquè això li reportarà una rendibilitat en vots que li permetrà surar en el mar tempestuós que es pronostica per les properes eleccions generals. O sia, que una vegada més els governants de Madrid utilitzen Catalunya com a moneda de canvi pels seus interessos partidistes. Com aquell capsigrany que en temps reculats va sentenciar que: “Barcelona s’ha de bombardejar de tant en tant perquè no s’oblidi de qui mana”, avui en Rajoy pretén sotmetre Catalunya no a base de bombes, sinó amb l’ominós pes de la llei. I com que ja des de l’època socialista personatges sinistres com en Guerra varen matar i enterrar Montesquieu, ara el govern presumeix de marcar l’agenda dels jutges i d’anticipar les sentències que pronunciaran, sobretot si es refereixen a Catalunya. Manar sense escoltar les raons dels que discrepen suposa una manca vergonyant de categoria política i moral, però quan els que discrepen són multitud, que ni es plantegin que és impossible que tots els crítics estiguin equivocats i que potser caldria baixar del burro, és de suïcides. Nomes queda el consol de la certesa que a cada porc li arriba el seu sant Martí!