Sempre
que hi ha un brot de legionel.la a qualsevol ciutat del món, veiem que la
primera mesura que es pren consisteix en determinar, primer, les coordenades de
la possible font de contagi per, seguidament, procedir a la desinfecció de
totes les torres de refrigeració que hi hagi pels voltants. Des de la meva
supina ignorància de com es propaga aquest virus tan letal per a les persones
de certa edat o les tocades per alguna patologia severa, una deducció bastant
lògica és que la culpa del brot la tenen torres de refrigeració insuficientment
revisades i mal mantingudes. Suposo que deu existir a tremuja normativa clara i
detallada de com s’han de realitzar les tasques d’inspecció preventiva, ja que
en cas contrari n’hi hauria per coronar de merda d’oca les administracions
municipals responsables en matèria sanitària i de medi ambient. Per tant,
l’única explicació que li trobo a l’aparició periòdica de brots d'aquesta mena
és que els protocols de manteniment de les torres, alguns dels propietaris se
les prenen a la fresca. Ara bé, no recordo pas que els ciutadans hàgim rebut
mai informació - després de qualsevol desgràcia provocada per deficiències en
prevenció - dels càstigs que hagin recaigut en els culpables. Encara que només
fos per escarmentar els negligents en matèries tan delicades que poden afectar
la salut pública, caldria que els responsables últims del problema passessin
per la vergonya de veure el seu nom publicat en algun lloc on tothom pogués assabentar-se’n
de que són uns deixats o uns pocavergonyes. Espanya té fama de ser un dels
països més reglamentistes d'Europa, però també dels més desobedients de les
normes de convivència, començant sovint per la mandra que fa aixecar el cul de
la cadira als que cobren per vigilar que feta la llei, ningú faci la trampa. Dos
exemples entre dotzenes que podríem retreure: 1)- Tots els bars o restaurants
situats en llocs cèntrics de ciutats turístiques tenen impecables els
sanitaris, o n’hi ha molts que a partir de mitja tarda són un focus d’infecció
fecal? 2)- Tenint en compte els estralls
que “el botellón” causa al jovent, com es controla que propietaris
d’establiments legals respectin la prohibició de vendre alcohol a menors? A la
meva manera de veure, la paraula que defineix millor el concepte de democràcia
és responsabilitat. Aquest país que encapçala tantes manifestacions en pro de
la llibertat no pateix cap crisi de lleis, sinó de responsabilitat. Amb més
sentit individual de la responsabilitat que a cadascú pertoca , probablement
ens hauríem estalviat les set víctimes mortals del darrer brot de legionel.la.
Però el que m'emprenya més és que massa sovint quan la responsabilitat fa figa,
els responsables de que això no passi et diuen que vagis a reclamar al mestre
armer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada