OBSCÉ

Era d’esperar que a mesura que s’acostés la Diada i comencés el compte enrere del 9-N, l’empastifada seria general contra tot allò que estigués relacionat de lluny o de prop pel procés sobiranista. Però no em pensava, francament, que s’arribés a un grau tan extrem d’obscenitat i d’acarnissament, valent-se de mentides barroeres, de falsos testimonis impresentables i de desqualificacions personals injustificables. En política no tot s’hi val, i quan hom es passa de la ratlla no li surt gratis ser tan pocavergonya. Des de fa unes hores, la caverna mediàtica es frega les mans amb el nou filó que pretén explotar a tremuja per desacreditar l’ANC: les presumptes actes de l'assemblea que reflectirien, entre d’altres presumptes delictes, unes irregularitats comptables de mes d’un milió i mig d’euros. Escampar aquesta porqueria sobre un camp abonat per tota la merda del cas Pujol que des de fa un mes no es cansen de remenar, no ajuda certament a que els ciutadans espanyols facin l’esforç d’entendre perquè una part important dels ciutadans catalans n’estan fins al capdamunt de la prepotència i dels fums d'amo amb que els diversos governs espanyols els tracten. Per aquesta raó, i perquè les seves envestides solen ser pròpies d'un toro banyabaix, la paraula que més quadra per definir els darrers atacs dels que abominen del sobiranisme català és, simplement, aquesta: OBSCÈ. Ho és, d'obscena, la campanya de desprestigi i de calumnies contra l’ANC; ho és censurar descaradament la difusió a Holanda d’una novel•la com Victus, al·legant que desdibuixa la història tal com ells volen interpretar-la i ho és, finament, la crida del PP a constituir un front en contra de la consulta catalana. Sobretot en aquest darrer cas, la iniciativa del PP és d’una obscenitat antidemocràtica que no té precedents: no promouen un front a favor del NO a la proposta d’independència catalana, lo qual podria considerar-se legítim, sinó per impedir que es convoqui els catalans a les urnes, en una consulta no vinculant i simplement informativa, sobre quants ciutadans són partidaris d'exercir plenament la sobirania nacional. Impedir la consulta no té res de democràtic, per molt que es vulgui justificar posant la Constitució per penyora. Ara bé, mirarà Europa cap a una altra banda, veient un joc tan potiner, amb la còmoda excusa que es tracta d'un afer intern? Perquè ja no se'ls hi demana que es mullin sobre la qüestió de fons, sinó almenys sobre les formes.