SENTIMENTS I LLEIS

Per moltes lleis a les que hom vulgui emparar-se per sortir-se’n amb la seva, si pel camí trepitja sentiments serà molt difícil d’entendre’s. En el conflicte que el govern de l’Estat té amb el de Catalunya hi ha massa sentiments embolicats, i no sempre innocentment atiats. De fet, a la meva manera de veure, les desavinences es podrien fondre com un terrós de sucre en aigua calenta, si hi hagués voluntat sincera d’enraonar sense crispar-se només d’obrir la boca. Però precisament és quan no hi ha ganes de posar-se d’acord sinó d’emmarranar-se més en l’atzucac, que la manera més senzilla d’aconseguir que hi hagi trencadissa és posar les lleis per davant. Els advocats saben que la majoria de consensos extrajudicials es basteixen deixant les lleis tranquil•les i aplicant el sentit comú o la seva versió més il•lustrada, que és el dret natural. Perquè hi ha lleis que ja neixen mortes: són les que es fan amb el propòsit d’impedir. Qualsevol llei ha de ser possibilista i no pas prohibicionista, si vol ésser útil i no tenir els dies comptats. Precisament per aquesta raó, les lleis es poden canviar sempre que una majoria de la societat ho determini. Una llei es treu amb una altra llei, però si la nova llei es pareix amb esperit revengista o, simplement, per fastiguejar l’adversari, està condemnada a fer la fi d’en cagaelàstics perquè les lleis no són immutables, sinó que s’han d’interpretar en benefici dels sentiments de les majories sense enriure-se’n dels de cap minoria, ja que una bona llei només ha de tenir un únic objectiu: la convivència en pau, no pas parar els peus a ningú fent-la servir per fer por. Per aquesta raó, a qui s’amaga constantment darrera la llei per a no dialogar, per exemple, sobre les possibilitats d’entesa que ofereix una diferent interpretació de la mateixa llei, se li hauria de retirar d’ofici el permís per governar, perquè la ridícula intransigència d’un governant pot fer més mal que una pedregada al seu poble i, d'esquitllada, als veïns.