DONES TREPITJADES PER SER DONES

Fins i tot la Casa Blanca s’ha fet ressò, als EE.UU., de les violacions que pateixen les estudiants als campus universitaris. Ha passat a ser “oficial” que l’existència bandes organitzades i que el consum d’alcohol i drogues han propiciat que moltes universitàries visquin malsons reals en el seu trànsit quotidià per les instal•lacions universitàries d’un país que es vanta de fregar l’excel•lència en formació i al qual li fa tanta mandra posar fil a l’agulla per combatre la misogínia i el menyspreu envers la dona, precisament on es formen els futurs líders de la societat americana. Tanmateix, cada vegada a més ciutats índies i asiàtiques es reserven els anomenats “autobusos rosa” o es destinen vagons de metro sencers per ús exclusiu de dones, i la majoria d’hotels de cinc estrelles de la Índia disposen de plantes per a dones que viatgen soles. No obstant aquesta "segregació" preventiva per a seguretat personal, la majoria de dones índies que viatgen soles eviten fer-ho després del capvespre, i segons dades governamentals l’assetjament sexual a la feina fa que a un dels principals països emergents i en teoria democràtics, treballin menys dones que a l’Iran dels aiatol•làs.  En un altre de les potències asiàtiques consolidades, el Japó, nombrosos obstacles impedeixen les dones d’accedir al mercat laboral en igualtat de condicions que els homes, i qui s’encarrega de les estadístiques oficials estima que la discriminació salarial pot arribar a suposar que la dona cobri, en tots els nivells productius, inclosos els directius, un 40% menys que un home. El Fons Monetari Internacional va assenyalar que el creixement de l’economia japonesa es podria estimular si augmentés la participació femenina en el mercat laboral, i en opinió del principal banc d’inversió, el Goldman Sachs, tan poc sospitós de parlar per parlar, si la taxa d’ocupació femenina assolís els mateixos nivells que la masculina, el PIB nipó augmentaria fins a un 12,5%. Tampoc el tractament fiscal a la dona treballadora casada facilita la incorporació femenina al món laboral japonès, ja que les llars que ingressen dos nòmines han de suportar una bona clatellada d'Hisenda. Delhi, doncs, s’ha convertit en la segona megalòpoli més poblada del món, però les dones es veuen obligades a entaular una batalla quotidiana per preservar la seva intimitat. Una batalla perduda a Bombai on en hores punta als trens cada dia hi ha una trentena de trucades per denunciar  agressions sexuals consumades; els simples intents ja ni es comptabilitzen. De manera que el fet que la presència de la dona en llocs de rellevància política i econòmica mundial no és han de fer perdre la perspectiva, ja que no es tracta, francament, més que d'un miratge que no pot enterbolir la magnitud d’una tragèdia de gènere. Perquè el més fotut de tot plegat, és que les dones que arreu estan a la corda fluixa entre els seus drets respectats a mitges i la pura esclavitud social, ho estan pel fet de ser dones.