APOSTO PEL SI A ESCÒCIA, I EN CAMERON TAMBÉ

No sé a quan estan les apostes dels britànics sobre el resultat del referèndum a Escòcia, però jo pronostico una victòria del SÍ, i penso que, a hores d’ara, en Cameron també la desitja. En cas contrari, no li arrendo els maldecaps a l’actual govern del Regne Unit i a tots els que li vinguin al darrera, perquè per tot arreu li creixeran els nans envejosos dels privilegis promesos solemnement als escocesos perquè no escantonessin la sagrada unitat política de la illa anglesa. Malgrat des d’aquí posem en Cameron pels núvols com exemple de demòcrata - sobretot per contrast amb el nostre viatjant de gra cuit que a tot diu que no -, hem de reconèixer que el seu comportament les darreres dues setmanes no ha sigut el d’un estadista, sinó que més aviat s'assembla al d’una vulgar peixatera saldant les existències. Francament, anar al darrera dels escocesos oferint-los l’oro i el moro - que els hi havien dit que es pintessin a l’oli fins fa quatre dies- perquè no trenquessin peres, no es pot posar com exemple d’una conducta ètica ni gloriosa. Un regateig tan a la desesperada, ni des de la política és pot justificar, ja que en el fons aquesta estratègia histèrica es basa en despullar un sant per vestir-ne un altre. El país de Gales, la Bretanya i, sobretot, l’Ulster, l’endemà mateix d’una victòria del NO es posaran a la cua a la finestreta de les rebaixes, i una sangonera autonòmica d’aquesta mena, semblant al nostre pervers i tarradellista "cafè per a tothom", no se la poden permetre els anglesos ni farts de vi. Per tant, aposto pel SÍ perquè espero que els ciris que en Cameron i companyia deuen haver encès a l’altar de santa Rita faran el seu efecte, ja que si els subornats escocesos acabessin creient-se les promeses dels xarlatans potser el pobre primer ministre es veurà en un bull a l’hora de complir les seves "xarlatanades" precipitades. I a nosaltres, què us he d'explicar, també ens convé que guanyi el SÍ, perquè serà el precedent que Europa haurà de resoldre adequadament, i en el qual ens podrem emmirallar i desembrossar el camí. Per tant, potser que ens afegim a l’acollonit Cameron i encenem un ciri a santa Rita en un dia tan assenyalat. Al nostre domèstic viatjant de gra cuit no li farà cap gràcia, raó de més per reafirmar l'aposta. Sigueu feliços, doncs, i no us passeu el dia rosegant-vos els punys: el que tingui de ser, serà. I demà serà un altre dia.