A la sortida d’un acte estrictament familiar i privat, un
polític va ésser agredit amb un fluix cop de puny i un insult groller, per una
dona que ni se sap qui és, ni perquè va actuar d’aquella
manera. No obstant això, la víctima gosa obviar l’àmbit privat de l’escenari en
que es van produir els fets i desafina cantant que els motius de la dona desconeguda
són polítics, vinculats directament amb la crispació que des de la seva
percepció d’animal polític devaluat atribueix, precipitadament, a la moguda sobiranista.
¿I si un cop identificada la dona no fos cap desconeguda i els motius de l’incident
fossin molt més vulgars que els polítics? No dic que sigui així, però sense tenir-ne
cap pista, com confessa la víctima que no té, resulta com a mínim inquietant
que faci judicis de valor temeraris i que assenyali com a culpable,
concretament, la crispació política per la qüestió sobiranista. I ho és perquè
el polític bescantat desenfoca expressament la crispació - que sí que existeix,
mal que els hi pesi als polítics – del terreny social al polític. La crispació
soterrada a Catalunya no la provoca el sentiment cada vegada més estes que
abona l’independentisme, sinó la pobresa i la frustració que s’està apoderant
d’una societat cada vegada més lligada de peus i mans al carro de l'austeritat
que porta a la desesperació i fins i tot al suïcidi, encara que si vulgui posar
un vel a sobre. Desenfocar la realitat sense escrúpols, només per obtenir redits
electorals futurs, sí que provoca crispació. El polític que es fa la víctima per
guanyar vots hi hauria de reflexionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada