MADAME BUTTERFLY

Quina paradoxa! La Caballé, que brodava el paper protagonista de l’òpera de Puccini està emmerdada en la vida real, com l’heroïna de ficció, en una tragèdia desencadenada per l’excés de confiança: a la Butterfly, va enredar-la un marit trampós i la Caballé, tot fa pensar, que s’ha ficat en un merder fiscal per culpa d’assessors poc endreçats. O potser és que, com passa a la gent que es creu estar per sobre del bé i del mal, es va refiar de la fama d’intocable, del mateix mal que pateixen els Urdangarins o els Millets. El cas és, però, que Hisenda ha ficat el nas en la declaració d’impostos de la diva de l’any 2010 i ha trobat un forat d’una mica més de mig milió d’euros. Segons la pròpia cantant s’ha afanyat a manifestar, només es tracta d’un malentès sobre el lloc de residència i que ja s’està posant fil a l’agulla per embastar el descosit amb discreció. Deixant de banda que a la gent de a peu com jo ens costa d’entendre que una patum que tancava les llistes electorals convergents no fa pas gaire, pagués els seus impostos a Andorra, encara trobem més estrany que s’hagi deixat enxampar perquè els seus assessors s’havien descomptat dels dies que calia justificar vivint fora d’Espanya, perquè la martingala fos mig legal. La qüestió és que justament quan la Caballé feia de lloca de luxe dels candidats de CIU, es varen escoltar veus que ja alertaven del contrasentit que una honorable ciutadana catalana, amb Creu de sant Jordi inclosa, liquidés part dels seus impostos a l’estranger. I no es té constància que ningú fes quelcom per treure’n l’entrellat. Però el més preocupant de tot és que fa massa temps que corre la brama que distingits personatges posen les banyes a Hisenda o als interessos de Catalunya, traslladant la seu social dels seus petits o grans “xeringuitos” a territoris on la pressió fiscal és més baixa, tant li fa si és a Madrid, que amb qüestions de diners no hi ha banderes que s’hi valguin. I tampoc consta que aquests equilibris tributaris els deixin massa emmascarats als que els practiquen, ans al contrari. Ara bé, Déu li’n guard a un pelacanyes de fer els mateixos jocs de mans!