Follow by Email

dijous, 15 de maig de 2014

DESCARREGAR LA MOTXILLA

Una sentència del TJUE empara el “dret a l’oblit” a la xarxa, tancant un litigi entre l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i Google, i segons els experts legals suposa un pas endavant per garantir la intimitat i la privadesa dels usuaris de la xarxa, al exigir que el cercador els hi depuri de tant en tant el seu mur d’enllaços antics compromesos o xafarders, que els hi puguin destenyir la reputació o embrutar la seva imatge pública actual. La sentencia fa preveure un devessall de candidats a fer-se descarregar de la motxilla que tothom porta penjada de l’esquena per sempre, les pedres més feixugues deixant-hi només les flors i violes. La meva pregunta ingènua és: ¿es poden refer els currículums d’una persona, netejant totes les taques i els episodis incòmodes o si sempre s’han d’arrossegar els diguem-ne “antecedents”, amb el perill que qualsevol tafaner hi fiqui el nas? Des d’un punt de vista tècnic, faltarà veure si l’oblit absolut del passat és possible només eliminant els arxius tòxics de Google, per moltes lleis que ho diguin, ja que l’historial d’un ciutadà en l’imperi del Gran Germà està cada dia repartit en més bases de dades i la radiografia d’una persona pot ser tafanejada des de centenars de finestres indiscretes. Per tant, a la meva manera de veure, refiar-nos que amb la llei de l’oblit ja poden estar tranquils tots els que tenen mala consciència per coses que varen fer o dir en un moment donat, i no volen que relliscades puntuals o opinions temeràries estiguin a disposició de qualsevol tafaner que escorcolli internet és, francament, una utopia. Si mai el passat es podrà emblanquinar del tot, potser no seria mala idea començar a pensar que s’ha de sobreviure assumint-lo. No és més noble i humà reconèixer que ens vàrem equivocar i ens en penedim, que no pas furgar com boixos en les pàgines del diari de la vida per censurar els articles que no ens convinguin? Precisament, un passat ric en experiències de tota mena enriqueix més que no pas ensorra el prestigi; sempre que es sàpiga explicar amb la cara ben alta i de les relliscades o temeritats se n’hagi après per a no tornar-hi a caure. No podem convertir-nos en presoners del passat, enganyant-nos pensant que l’oblit és possible.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada