dimecres, 14 de maig del 2014

EL QUE NO VULGUIS PER TU...

Què haguessin dit els dirigents del PP, si després del lamentable succés de Lleó i en vistes de les circumstàncies que varen transcendir a les poques hores, algú hagués bastit un relat esbiaixat i calumniós?  Per exemple, imaginem-nos que s’hagués escrit una història per sucar-hi pa com aquesta: “Com a conseqüència de la tensió i crispació com bona part de la militància del PP segueix les notícies, que cada dos per tres surten a la llum, sobre el nepotisme i corrupció d’alguns dels capgrossos del seu partit, la presidenta de la Diputació de Lleó ha caigut abatuda a trets al carrer, a mans de dues dones – mare i filla – correligionàries seves. Aquest no és un fet aïllat, sinó un dels furóncols a punt de rebentar. Si bé els militants procuren dissimular en públic el seu malestar, cada dia els costa més evitar que se'ls noti, en la mirada i en els gestos, que se senten desenganyats i aquesta crispació inclús afecta moltes celebracions familiars, que acaben com el rosari de l’aurora...” Si aquest relat s’hagués fet córrer a preu fet, a les poques hores del succés els dirigents del PP haguessin remogut cel i terra demanant justícia severa i una reparació pública als autors d’una calumnia amb tanta poca gràcia. Potser un cop transportats a aquest escenari hipotètic, es podrà entendre la indignació dels catalans per com s’alimenten - sovint no pas per cagamandurries sinó per personatges destacats propers al govern - insídies referents a la suposada crispació ciutadana que es viu a Catalunya, per qüestió de la llengua o del sobiranisme. Cap d’aquestes brames, inclosa la darrera que es va endegar gràcies al bocamoll del senyor Navarro, han merescut per part de cap dirigent polític del PP, del PSOE o dels que els hi fan costat alhora de bescantar Catalunya, una sola paraula de disculpa. Per tant, el ministre de l’interior que plegui d’escorcollar la xarxa per trobar qui ha aprofitat l’ocasió per desfogar-se o treure’n profit partidari i que reflexioni sobre un principi de convivència més vell que l’anar a peu: “el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada