LA DAMA DE TERRASSA

Confesso que mestre Quim Monsó m’ha xafat la guitarra desvetllant a Twitter que el seu alter ego femení era qui havia agredit Pere Navarro. Jo no pensava arribar tan lluny en la broma però si que, cansat de la cançó de l’enfadós, estava disposat també a declarar-me culpable perquè es tanqués d’una vegada l’expedient i la gent de Terrassa que fa dies no dorm d’un son, angoixada per una dona fantasma que, després d’haver donat una bufetada a l’exalcalde en sortint de missa, s’ha esfumat sense deixar cap rastre. Talment com si en Ferran Adrià l’hagués “desconstruïda”. Em consta que n’hi ha més d’un al Vallès que no les té totes, preguntant-se: quina serà la propera víctima de la misteriosa dama? De fet, no és per por que els hi pugui trencar la cara, ja que sembla que el cop de puny al senyor Navarro aparentment no li va fer gaire pupa, sinó per la basarda que tenen de fer el ridícul. Si ja es fotut que una dona et bufetegi en públic, encara n’és més que després de gairebé quinze dies de l’incident, de l’agressora no se’n sàpiga ni papa malgrat, anar-li al darrera una eixam de perdiguers d'esquadra. La pista que va donar la pròpia víctima a les poques hores, no s’aguanta per cap costat: si es tractés d’una sobiranista radical, com va denunciar temerariament el polític quan se li va escalfar la boca, algú ja hauria reivindicat l’acció per penjar-se la medalla. Però ningú ha dit ni bufa i més aviat tothom, des dels ambients independentistes, se n’ha desmarcat d’aquesta història que tufeja. Llavors, on para la dama? Que resi el senyor Navarro perquè el misteri no l’esbudelli en el seu programa en Jordi Èbole o que en un “Sàlvame” la dama de Terrassa sigui psicoanalitzada per la Belen Esteban, perquè llavors si que n’hi hauria per llogar-hi cadires.