EL VIRUS DEL POPULISME CORCA EUROPA

L’establishment europeu, que fins no fa pas gaire es mirava displicent i sense donar-hi importància l’aparició d’una granissa populista, avui ja s’ha alarmat en veure que aquells petits i insignificants granets s’han convertit en projectes de furóncols que comencen a picar i que tenen tota la traça d’herpes infectades per un perillós virus excloent i fins i tot xenòfob. A Itàlia, el moviment 5 Estrelles, de Beppe Grillo; a França, el Front Nacional; a la Gran Bretanya, l’Ukip; a Grècia, la Siriza; a Espanya, UPyD... La contaminació s’estén, pràcticament, per tot el cos masegat d’una Europa vella i mig caducada en els seus deliris de grandesa, com a conseqüència de la creixent forta hostilitat dels ciutadans envers les elits polítiques tradicionals, per la senzilla raó que el seu abús de poder en favor de les hegemonies financeres enlloc de prioritzar els interessos de les persones, les ha retratat com a paràsits que xuclen de l’Estat molt més del que hi aporten. No és estrany, doncs, que hagin sorgit moviments que reivindiquen el poder “en nom del poble”, cansats que les necessitats de les persones es sacrifiquin als interessos d’empresaris, buròcrates, banquers i polítics professionals, que tenen bona part de la culpa de l’atur i de l’austeritat que ha ensorrat la classe mitja a la misèria. Fins i tot el ressuscitat Felipe Gonzalez – qui l’ha vist i qui el veu: abans amb un esclop i una espardenya i ara amb el ronyó ben folrat! – se sent amenaçat i ha bordat el fenomen populista, ensenyant-li les dents: “no sou capaços d’oferir un projecte alternatiu i preferiu cremar la casa en que vivim tots, per quedar-vos amb un trist solar que penseu és vostre”. La frase li ha quedat rodona, però no mossega el moll de l’os. Perquè no denuncia que el corc que mina les bigues de l’edifici europeu no ve de fora, sinó de dins del propi sistema, que necessita una regeneració de cap a peus, començant per esbandir del poder aquells especuladors, de dreta o d’esquerra, que esperen treure’n profit de tot plegat perquè són d’aquells que, mentre prenent la fresca sense atabalar-se massa, pensen: “com pitjor es vagi, millor”. Toquem fusta, que és dimarts i tretze.