DE 93 NO N'HI HAVIA CAP D'APROFITABLE?

El jurat de la 23à edició dels premis literaris Ciutat de Tarragona 2014 ha tingut la barra de declarar desert el premi de novel.la “Pin i Soler”, al qual s’havien presentat “només” 93 originals; segons es vanten els promotors: “és el premi de novel.la amb més participació de la literatura catalana”. Ara bé, un premi amb 93 candidats a guanyar-lo, pot ésser declarat desert? Cap dels 93 manuscrits, fruits de la feina de bastants mesos, tenia prou personalitat com per existir? Em sembla molt curiós i bastant improbable, francament; però en tot cas com un dels 93 escriptors presentats i declarats “invisibles”, penso que tinc tot el dret de posar en quarantena una decisió tan peculiar quan al veredicte s’afirma, literalment, que el premi es va declarar desert perquè “els jurats no van ser capaços d’arribat a un acord per establir un guanyador final”. Quan el resultat dels premis literaris tenien un toc de suspens, d’ingenuïtat i de cert romanticisme, allunyats de les influències mercantilistes d’editorials i d’agències literàries, les pliques no s’obrien fins que les deliberacions havien acabat – recordeu, per exemple, les èpiques nits de vetlla del veredicte en els primers Nadals – i en com els guanyadors rebien una trucada a casa la mateixa nit i les diverses votacions finals eren seguides en directe des de la ràdio. Inclús, en molts de casos, un membre del jurat solia fer una glosa de la qualitat general de les obres participants i, en particular, dels mèrits de les que havien estat seleccionades per batre’s en la recta final. Avui, llevat d’escadusseres excepcions – premis Recull o premi Vila de Puigcerdà en són dues mostres elogiables – de l’acta no se’n sap ni papa i els concursants no premiats han de buscar a Internet, com poden, alguna pista sobre com varen anar les coses. Ja sé que les regles de joc són com són, però això no justifica que es tracti a baqueta els escriptors de tercera divisió que, amb tota la il•lusió del món proven sort - no comprant un número de la rifa - sinó presentant la feina de mesos, com si fos un part i perquè se’ls hi reconegui l’esforç, a la consideració d’un jurat imparcial. Es miri com es miri, que de 93 originals cap hagi cridat l’atenció dels membres del jurat em costa de creure, i si per cas fos que van considerar que cap els hi feia patxoca, jo tinc la mateixa llibertat per dir, respectuosament, que o bé se’ls hi va ficar una brusca a l’ull o varen examinar els manuscrits agafant-los amb paper de fumar. Em sembla que algú tenia de fer palès que s’ha practicat un avortament col•lectiu i covard de 93 projectes de novel•la. I si per cas el jurat es vol justificar dient que tenien “greus malformacions literàries”, no m’empasso que totes estiguessin esguerrades, perquè 93 fetus de novel.la són molts de fetus per fer-los desaparèixer d’una tacada. I perdoneu les molèsties.