AMB UN 50% D'ABSTENCIÓ NO AMEM ENLLOC

No havíem quedat que s’havia d’anar a votar a les europees en clau sobiranista? No s’havia repetit mil vegades que el poble que havia omplert els carrers tenia d’omplir les urnes? Ahir vespre semblava que a can Jonqueras ja anaven ben servits havent passat la mà per la cara als de can Mas, i que amb l’escarransida majoria sobiranista ja es podien tocar les campanes a rebato aquí, a Madrid i a Brussel•les. A la meva manera de veure, però, amb aquesta victòria pírrica el sobiranisme no treu el ventre de penes, entre d’altres raons perquè la majoria en teoria sobiranista sobre el paper, pot esquerdar-se per part dels possibilistes de can Duran o pel cantó dels indecisos primmirats de can Camats-Herrera-Nuet. Si de veritat es volia treure pit davant Europa, escarnint de pas-sada la mesquina política domèstica del tàndem PP-PSOE respecte de la consulta, no s’havia d’haver quedat a casa un 50 per cent i escaig de l’electorat, una vegada llençada la consigna d’anar a votar pensant en el dret a decidir. Avui potser és hora de preguntar-se, sobretot a can Junqueras i a can Mas, per quina raó no es varen motivar, tant com per prendre’s la molèstia d’anar a votar, tots els que diuen que volen la independència. Penso que cal tocar de peus a terra i reconèixer que, en clau sobiranista, el resultat de les eleccions d’ahir no farà tremolar els unionistes ni els rebaixarà els fums. A contrari, fent-se el ronsa els sobiranistes “de boquilla” que ahir varen fer campana, a can Rajoy faran festa major veient com la seva bèstia negra, el president Mas, ha patit una rebolcada de la qual li costarà refer-se. Avui cadascú dirà allò que li convingui per salvar els mobles de casa seva, però si fem una mica d’autocrítica haurem de reconèixer que ahir es va perdre una oportunitat d’or per fer palès que som un poble unit darrera un ideal compartit per una majoria indiscutible. És possible que aquesta proposta de reflexió no caigui bé als que es fan el sord per no escoltar les veritats del barquer; però si en aquest blog que es vanta d’explicar les coses netes de pols i de palla, sense pèls a la llengua, avui fes un altre relat crec que enganyaria la parròquia. Sincerament, no podem estar contents, en clau sobiranista, dels resultats d’ahir. Almenys que serveixi d’escarment d'aquí al 9 de novembre, perquè fer el prèssec llavors sí que no tindrà marxa enrere. I perdoneu les molèsties.