D’on ha tret el
conseller Puig que una vegada siguem independents, els aturats i els
pensionistes trauran el ventre de penes? Quan escolto polítics que no saben
controlar-se la incontinència verbal tractant temes delicats se'm remou tot.
Perquè em dol que algú amb responsabilitat i notorietat no sigui capaç de parar
de dir ximpleries, encebant falses expectatives precisament entre la gent que
les passa més magres perquè és la més crèdula, disposada a arrapar un ferro
roent, si cal, per sortir de la misèria. De la mateixa manera que des del blog
vàrem denunciar de demagoga Sánchez Camacho, quan posava la por al cos de la
gent gran advertint-los que si votaven sobiranista anirien a cobrar les
pensions al riu, hem de constatar com a temeràries les promeses del conseller
Puig: són un brindis al sol. Es podria arribar a entendre que un nacionalista
del morro fort com ell asseguri que un dels objectius principals de la
independència es millorar la qualitat de vida de les persones que han estat
víctimes de les retallades de l’estat del benestar, però d’expressar uns bons
propòsits en abstracte, a fer afirmacions tan categòriques com que l’import de
les pensions augmentarà i que l’índex d’atur recularà, hi ha una bona
distància. Tanta com idealitzar el dia després amb Xauxa. Aquestes frivolitats,
encara que siguin benintencionades, poden portar cua quan el dia després els
crèduls passin per caixa a cobrar els rèdits promesos. Quan hom s’arrapa a un
ferro roent, fent confiança a qui li promet que el seu sacrifici, paciència i
coresforç tindran recompensa immediata si gira la truita, i a l’hora de la
veritat es fa palès que el més calent està a l’aigüera, és imprevisible la
reacció dels que se sentin per enèsima vegada estafats. A la meva manera de
veure, penso que no es pot amagar, i aquí ho he repetit dotzenes de vegades,
que si la independència d’Espanya acaba quallant, Catalunya seguirà sent dependent
de molts lligams i compromisos internacionals, almenys mentre tingui a
l’esquena el gep d’un deute sobirà que li impedirà esdevenir independent
econòmicament, sigui dintre o fora de la zona euro. Els creditors no són
germanetes de la caritat, sinó llops que xuclen la sang fins a la darrera gota.
I a Europa, repasseu la història, els interessos passen per davant de les amistats.
Potser alguns, quan llegiu aquesta reflexió, la titllareu de botiflera o de vés
a saber què; només us prego que abans de posar-me a la llista negra penseu una
mica si, avui per avui, el conseller Puig ni cap altre està en disposició
d’afirmar que les pensions, suposo que incloses les misserables de viduïtat,
seran superiors a les actuals i que s’haurà acabat la incertesa sobre la seva
sostenibilitat del sistema. Si va parlar a la babalà, algú li ha de dir que amb
la boca tancada estaria més guapo i que els pensionistes congelats, masegats i
maltractats, ja n’estan tips de que se'ls hi aixequi la camisa amb promeses que
són foc d’encenalls. I que la independència no es pot vendre com una mercaderia
fent el xarlatà, sinó que potser s’ha de començar a explicar que el luxe no
sortirà gratis i que si la volem comprar de veritat, hem d’estar disposats a
pagar-ne el preu que costa. Tot i reconèixer que si la sabem administrar bé
sense corrupteles ni privilegis, sens dubte anirem millor que ara però de
moment no tot seran flors i violes. Quan s’expliquen les coses tocant de peus a
terra i sense fer volar coloms, les adhesions a la causa que sigui són més
fermes perquè, com deien els avis, el que desitja una cosa ha d'estar disposat
a suar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada