MASSA DECLARACIONS POLÍTIQUES A LA BABALÀ

D’on ha tret el conseller Puig que una vegada siguem independents, els aturats i els pensionistes trauran el ventre de penes? Quan escolto polítics que no saben controlar-se la incontinència verbal tractant temes delicats se'm remou tot. Perquè em dol que algú amb responsabilitat i notorietat no sigui capaç de parar de dir ximpleries, encebant falses expectatives precisament entre la gent que les passa més magres perquè és la més crèdula, disposada a arrapar un ferro roent, si cal, per sortir de la misèria. De la mateixa manera que des del blog vàrem denunciar de demagoga Sánchez Camacho, quan posava la por al cos de la gent gran advertint-los que si votaven sobiranista anirien a cobrar les pensions al riu, hem de constatar com a temeràries les promeses del conseller Puig: són un brindis al sol. Es podria arribar a entendre que un nacionalista del morro fort com ell asseguri que un dels objectius principals de la independència es millorar la qualitat de vida de les persones que han estat víctimes de les retallades de l’estat del benestar, però d’expressar uns bons propòsits en abstracte, a fer afirmacions tan categòriques com que l’import de les pensions augmentarà i que l’índex d’atur recularà, hi ha una bona distància. Tanta com idealitzar el dia després amb Xauxa. Aquestes frivolitats, encara que siguin benintencionades, poden portar cua quan el dia després els crèduls passin per caixa a cobrar els rèdits promesos. Quan hom s’arrapa a un ferro roent, fent confiança a qui li promet que el seu sacrifici, paciència i coresforç tindran recompensa immediata si gira la truita, i a l’hora de la veritat es fa palès que el més calent està a l’aigüera, és imprevisible la reacció dels que se sentin per enèsima vegada estafats. A la meva manera de veure, penso que no es pot amagar, i aquí ho he repetit dotzenes de vegades, que si la independència d’Espanya acaba quallant, Catalunya seguirà sent dependent de molts lligams i compromisos internacionals, almenys mentre tingui a l’esquena el gep d’un deute sobirà que li impedirà esdevenir independent econòmicament, sigui dintre o fora de la zona euro. Els creditors no són germanetes de la caritat, sinó llops que xuclen la sang fins a la darrera gota. I a Europa, repasseu la història, els interessos passen per davant de les amistats. Potser alguns, quan llegiu aquesta reflexió, la titllareu de botiflera o de vés a saber què; només us prego que abans de posar-me a la llista negra penseu una mica si, avui per avui, el conseller Puig ni cap altre està en disposició d’afirmar que les pensions, suposo que incloses les misserables de viduïtat, seran superiors a les actuals i que s’haurà acabat la incertesa sobre la seva sostenibilitat del sistema. Si va parlar a la babalà, algú li ha de dir que amb la boca tancada estaria més guapo i que els pensionistes congelats, masegats i maltractats, ja n’estan tips de que se'ls hi aixequi la camisa amb promeses que són foc d’encenalls. I que la independència no es pot vendre com una mercaderia fent el xarlatà, sinó que potser s’ha de començar a explicar que el luxe no sortirà gratis i que si la volem comprar de veritat, hem d’estar disposats a pagar-ne el preu que costa. Tot i reconèixer que si la sabem administrar bé sense corrupteles ni privilegis, sens dubte anirem millor que ara però de moment no tot seran flors i violes. Quan s’expliquen les coses tocant de peus a terra i sense fer volar coloms, les adhesions a la causa que sigui són més fermes perquè, com deien els avis, el que desitja una cosa ha d'estar disposat a suar-la.