Follow by Email

dijous, 29 de maig de 2014

EL PECAT DE LLENÇAR MENJAR

No em refereixo als aliments que es llencen a la bassa, caducats prematurament per cagadubtes hipocondríacs o premeditadament retirats de la circulació perquè no s’enfonsi el mercat en època de bones anyades, ja que malgrat sembli mentida les oligarquies de l’alimentació practiquen, sense massa escrúpols, immoralitats com aquestes. Però al que em refereixo és al menjar que deixem al plat perquè estem massa tips, senyal que no hem passat prou gana per empassar-nos qualsevol cosa i podem permetre’ns el caprici de menjar només el que ens ve de gust. O al que se’ns ha podrit a la nevera perquè a l’hora d’omplir-la havíem comprat més amb els ulls que el senderi. Jo encara sóc d’aquella època que a casa els pares t’ensenyaven que el plat es deixa ben net, però la bona costum de no deixar relleus ni mostres s’ha perdut escandalosament, tant a casa com a la fonda. Havent-t’hi tanta gent que es mort literalment de fam al tercer món, ¿per quins set sous gosem al primer món que tones de menjar, ben condimentat i de qualitat, vagi a parar al container de les escombraries, senzillament perquè “ja no tenim més gana”?  Les criatures són les primeres que s‘acostumen a deixar vianda al plat i no se sent gaire sovint la veu severa de cap adult del seu entorn, que els hi expliqui que això no es fa o que els castigui a menjar-se el que tenen al plat, abans de passar als postres. Molta canalla va acostumar-se a la verdura perquè si no volien les bledes o la mongeta tendre per dinar, per sopar la tornaven a tenir a taula. Però avui ni parlar-ne, pobres criatures, que no s’estressessin!  A l’escola ja sabem que no s’ensenya tot el que caldria sobre la cultura dels valors, però tampoc els pares, els avis, o els tiets que passen per la vora, mouen un dit perquè la canalla valori, per exemple, la importància que té en un món on milions de persones passen fam o estan mal nodrides, que els senyorets del primer món ens acabem tot el menjar que ens posem al plat. La solidaritat no només consisteix en ser generosos dos cops a l'any amb el banc d’aliments, sinó que també passa per predicar amb l’exemple sobre qüestions tan senzilles. Deixar el plat net no fa golafre i omplir la nevera compulsivament, més responsable i previsor. Potser ens adonarem de la importància que té aquesta reflexió si considerem que amb les deixies dels plats mal escurats després d’un simple banquet familiar o amb el menjar que es fa malbé a la nevera perquè hem comprat massa, al tercer món farien festa major.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada