No em refereixo als aliments que es llencen a la bassa,
caducats prematurament per cagadubtes hipocondríacs o premeditadament retirats
de la circulació perquè no s’enfonsi el mercat en època de bones anyades, ja
que malgrat sembli mentida les oligarquies de l’alimentació practiquen, sense
massa escrúpols, immoralitats com aquestes. Però al que em refereixo és al
menjar que deixem al plat perquè estem massa tips, senyal que no hem passat
prou gana per empassar-nos qualsevol cosa i podem permetre’ns el caprici de
menjar només el que ens ve de gust. O al que se’ns ha podrit a la nevera perquè
a l’hora d’omplir-la havíem comprat més amb els ulls que el senderi. Jo encara
sóc d’aquella època que a casa els pares t’ensenyaven que el plat es deixa ben
net, però la bona costum de no deixar relleus ni mostres s’ha perdut
escandalosament, tant a casa com a la fonda. Havent-t’hi tanta gent que es mort
literalment de fam al tercer món, ¿per quins set sous gosem al primer món que
tones de menjar, ben condimentat i de qualitat, vagi a parar al container de
les escombraries, senzillament perquè “ja no tenim més gana”? Les criatures són les primeres que
s‘acostumen a deixar vianda al plat i no se sent gaire sovint la veu severa de
cap adult del seu entorn, que els hi expliqui que això no es fa o que els
castigui a menjar-se el que tenen al plat, abans de passar als postres. Molta
canalla va acostumar-se a la verdura perquè si no volien les bledes o la
mongeta tendre per dinar, per sopar la tornaven a tenir a taula. Però avui ni
parlar-ne, pobres criatures, que no s’estressessin! A l’escola ja sabem que no s’ensenya tot el
que caldria sobre la cultura dels valors, però tampoc els pares, els avis, o
els tiets que passen per la vora, mouen un dit perquè la canalla valori, per
exemple, la importància que té en un món on milions de persones passen fam o
estan mal nodrides, que els senyorets del primer món ens acabem tot el menjar
que ens posem al plat. La solidaritat no només consisteix en ser generosos dos
cops a l'any amb el banc d’aliments, sinó que també passa per predicar amb
l’exemple sobre qüestions tan senzilles. Deixar el plat net no fa golafre i
omplir la nevera compulsivament, més responsable i previsor. Potser ens
adonarem de la importància que té aquesta reflexió si considerem que amb les
deixies dels plats mal escurats després d’un simple banquet familiar o amb el
menjar que es fa malbé a la nevera perquè hem comprat massa, al tercer món
farien festa major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada