DESPRÉS DE 1.000
REFLEXIONS
Després de més de
dos anys de donar-vos la tabarra cada dematí amb “cartes al vent” i reflexions
que pretenia fossin netes de pols i de palla, amb gairebé 100.000 entrades, ens
mereixem tots plegats un període de descans, per no esgotar-nos mútuament. Per
altra banda, si voleu que us digui la veritat, de la política i dels polítics -
encara que no en vulguis parlar, acabes caient-hi en la temptació de fer-ho –
ja en tinc la pipa plena. De manera que per a no prendre mal, baixo la paradeta,
encantat d’haver-vos conegut i agraït de la vostra fidelitat i dels vostres comentaris.
De tot allò que he escrit no me’n penedeixo ni d’una ratlla i en el meu blog queda
escrit. L’altre dia vaig escoltar la Rosa Regas dir, en la presentació de les seves
memòries de joventut: “escric per saber què penso”. Aquesta aparent “boutade”
expressa el sentiment que ha impulsat el manteniment del blog “A LA MEVA MANERA
DE VEURE” fins avui: escriure el que pensava per aclarir.me jo mateix les idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada