El problema de
les retallades és que si no es reparteixen equitativament, amb una mica de
gràcia i sense passar-se amb les tisores, el remei pot ser pitjor que la
malaltia perquè, a part d’aixecar moltes protestes més o menys airades, els més
perjudicats poden acabar perdent els papers i fer un disbarat si la
desesperació es torna insuportable. Pel que veiem que passa arreu, no només a
casa nostra els encarregats de passar el ribot als pressupostos no tenen gaire
traça ni senderi, i mentre a una part de la població la deixen en calçotets a
uns altres només els hi retallen la corbata, perquè no sigui dit. Però sobretot
quan la gent se n’atipa de tanta austeritat mal repartida, és quan s’adona que
hi ha pilots de tela administrativa que es podria retallar, abans de aprimar el
vestit de les persones que passen fred i treuen el fetge per la boca per
arribar a fi de mes. Però el que sap més greu és que els governants justifiquin
aquest favoritisme dient que es tracta de la xocolata del lloro, ignorant que a
còpia de malgastar molta xocolata del lloro l'empresa més pròspera s’arruïna.
Us posaré dos exemples pràctics:
a)- ¿No són un
escàndol, en plena campanya electoral, les piles de paper que es fan malbé
entre sobres, paperetes i propaganda que va directament de la bústia al racó?
Si a cada col•legi electoral, a peu d’urna, ja hi haurà paperetes de sobres,
¿per què cada partit n’ha d’enviar a carretades als domicilis dels electors?
b)- ¿A quan puja la factura de les
esqueles que es publiquen a tots els diaris quan mort algú que té la Creu de
Sant Jordi? ¿No serviria millor a efectes informatius, fer-ho saber des de la
televisió pública?
Si de mica en
mica s’omple la pica, potser que valoréssim quantes beques menjador o quants
lots d’aliments destinats als que no tenen res, es podrien pagar amb la
xocolata del lloro que es llença a la bassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada